ULTRA TRAIL DEL MONT BLANC (UTMB) - COURMAYEUR-CHAMPEX-CHAMONIX (CCC) (III)

EL DIA D.

El dia D havia arribat. La nit abans de les carreres, l'hotel ja era un formiguer de nervis. Ruben i Victor menjaven com si mai mes haguessin de menjar, com "la ultima cena", però sense Judes i amb alguna "Magdalena" que passejava pel menjador a dalt i a baix, fent que el nostre jove company perdés una mica l'atenció al que li vènia damunt. Carregats de nervis, els dos van ser a la seva estància a intentar dormir.

• LA CCC

Ruben ho tenia difícil i era sabedor. A les 5 a. m. tenien preparat el desdejuni, ell,  Jose Miguel i l’Alfredo, ja que a les 6, un autobús els traslladaria de Chamonix a Coumpayeur.

Ruben, Jose Migue i Alfredo abans de l'eixida.

Ruben aviat va saber que no anava a ser el seu dia. Sencer físicament i cavalcant en bona posició a principi de carrera (top 100), aviat uns problemes estomacals, li anaven a donar més guerra que la mateixa cursa. Dur com el qual més, Ruben va intentar barallar contra ells també, però al final, va fer el més assenyat, o tal vegada, l'única cosa que li quedava fer per no córrer més riscos. En Champex-Lac, parava el seu crono, per tornar a l'hotel. Aquí a l'hotel, encara li quedava carrera per davant.

No dubtem que el nostre amic Rubén tornarà a Chamonix. i també que ho farà per a córrer...clar, a rematar el que es deixà per fer. Tampoc dubtem que a no ser d'aquestes dolències, Rubén hagués acabat, i de bon segur, en els llocs de davant.

PUNTO DE PASO	VELOCIDAD	CLAS.	DÍA/HORA DE PASO	TIEMPO DE CARRERA
1210mCourmayeur	- km/h	-	Vi. 09:00	00:00:00
2548mTête de la Tronche	5,60 km/h	108	Vi. 10:51	01:51:29
1970mRefuge Bertone	8,98 km/h	124	Vi. 11:20	02:20:08
2015mRefuge Bonatti	7,03 km/h	155	Vi. 12:23	03:23:20
1771mArnuva	6,61 km/h	186	Vi. 13:11	04:10:47
2527mGrand Col Ferret	3,24 km/h	216	Vi. 14:33	05:33:13
1603mLa Fouly	6,95 km/h	268	Vi. 16:00 / Vi. 16:03	07:00:02
1481mChampex-Lac	5,42 km/h	381	Vi. 18:39 / Vi. 19:18	09:38:58
1898mBovine	- km/h	-	-	-
1303mTrient	- km/h	-	-	-
2009mCatogne	- km/h	-	-	-
1263mVallorcine	- km/h	-	-	-
2116mLa Tête aux vents	- km/h	-	-	-
1870mLa Flégère	- km/h	-	-	-
1036mChamonix	- km/h	-	-	-

ÀNIM RUBEN, TORNAREM!!!

• LA UTMB

Mentre Ruben cavalcava per la part Suïssa, a Les Tines Victor estava preparat per a la batalla. Havíem quedat amb Paco V en Chamonix...Carreguem el cotxe, i sortim a la seva trobada.

A l'arribada a Chamonix,  ens dirigim a deixar la borsa que li portarien a Champex-Lac, amb roba, sabatilles...etc... Era en el pavelló, i aviat, a les 14:30, la dipositàvem. Allí, als voltans del pavelló, començava a veure el que significava la ULTRA TRAIL DEL MONTBLANC.

Abans d'una carrera, la gent sol xerrar, riure's, uns pocs estan concentrats, l’elit (uiiiii, he dit l’elit???), però fins i tot es permeten la llicència de bromejar. Aquí no era igual, alguna cosa passava...La gent estava asseguda, en parcs, bancs, voreres, però amb cares concentrades, serioses, de les quals és fàcil endevinar que per dins, una tempesta està deslligant-se...Era fàcil endevinar que eren sabedors del que els venia damunt, de la gesta que eren a punt d'iniciar, en el cas dels nostres amics, Paco i Victor, les primeres pàgines d'una gran batalla, de les quals anaven a ser protagonistes.

Ja teníem dipositada la borsa, però no trobàvem a Paco. Li cridem, i se sent a l'altra part del telèfon.

"*güi" "se mua" "olalá"

No semblava estar molt nerviós el tio paquito. Està en la caseta dels amics del Penyagolosa Trails. Allà que anem, ràpid, veient a quantitat de guerrers, preparats, acomiadant-se dels seus familiars, amics, companys de club...o simplement sols, dins d’un somni que tots dos podiem imaginar...la batalla a la qual havien acudit. Però la contradicció d'aquest esport, la batalla a la qual acudien per decisió pròpia, contents d'això, il·lusionats, motivats... La batalla que havia alimentat les seves vides aquests últims mesos.

A Victor se li començava a notar nerviós. Parlava poc, i el seu somriure... ja era més forçat. La vista posada en cada corredor que es creuava. Per fi trobem a Paco... allí, enmig del carrer... vestint-se, tot tranquil, o tal vegada amb aquesta “pose” seva, del que “amb mi no va la cosa”. A punt d'enfundar-se la casaca vermella, la del C.M.GR33, la que li dóna ales en totes les seves batalles.

Ja tots junts, decidim dirigir-nos a la sortida. Paco ens dóna els “manguitos” pel control de Les Contamines, per si no arriben Eladi i Tico, i una mica de beguda i potingues varis.

la cua de l'eixida...

Som a punt d'arribar a la plaça de Chamonix, quan ens deté un voluntari de l'organització, amb un llistat a les seves mans dirigint-se, a Paco i li deixa anar...

"si bu plé, dorsal?"

jo pense....l'hem cagat. No podia ser tot tan bonic... Paco i Victor blancs com la llet de França, que és igual de blanca que la nostra...Mil pensaments es creuen en les nostres ments

1.- Ens hem deixat alguna cosa

2.- No apareixem en la llista

3.- Ens busquen per alguna cosa que hem fet mal

4.- Alguna cosa alguna cosa alguna cosa hem fet. Si o si...

5.- Era normal, teniem cara de rurals.... Esteu desqualificats.

6.- Em busquen a mi, estic en caça i captura...

pufffff....es fa llarg el repàs del llistat i al final ens deixa anar en un perfecte castellà...

“tu eres elite”

El noi ens explica que en ser elit, tenen reservat un lloc en la sortida, davant de tots. Que accediran a l'arc de sortida per davant, evitant-se així les cues i sobretot, haver d'entrar amb molta antelació per poder situar-se millor.

A vore si trobes a l'elit de Castelló...

Jajajaj ens entra la risa… ens interessem pel dorsal de Victor. Ell i Paco havien decidit sortir junts, i si solament un d’ells eixia al costat de l’Elit, era un pal. El voluntari busca el dorsal....i....ÉS ELIT TAME!!!! doncs clar...ho dubtaves??  (m'entren ganes de dir-li)

Així doncs, ens dediquem a veure passar a la gent que es dirigeix a l'escorxador...i a fer-nos unes fotos amb tota bestiola vivent.

els tres abans de l'eixida.....fent temps. Jo sense afeitar.

Falten 45' allí els deixe, preparats per sortir al camp de batalla. Paco estava convençut de tot i sabedor del que anava a ocórrer. Victor, li escoltava, nerviós. Era el mestre i el deixeble, Victor desborda qualitat, però és difícil conjugar-la en aquest tipus de carreres, i Paco mes serè, com aquell guerrer que ja ha lluitat en guerres com les quals els vènia damunt. Últims ànims, últimes abraçades i allí que els deixe.

tot preparat per a la guerra!!

(...)