miércoles, 16 de abril de 2014

CURSES CAP DE SETMANA 19-20 ABRIL


Arriba la Pasqua, i com no podia ser d'una altra forma, els nostres amics Roberto Gil i Joan A.Alfara, passaran la seua penitència corrent per la serra de Tramontana, de ben segur que el seu calvari no serà molt dur, i que al final, no acabaren clamant al cel…



Recorregut de 107 quilòmetres, i un desnivell positiu acumulat de 4200 metres és el que els espera als nostres compis Per a completar la distància entre Andratx i Pollença i així creuar tota l'illa de sud a nord.


Esperem que a la seva tornada ens conten les batalletes que han viscut.


Ací, podreu seguir a Rober (dorsal 312) i Joan (dorsal 313).



Molta sort i com sempre diem….Gaudiu de la muntanya!!!



Al lioooo!!!!

lunes, 14 de abril de 2014

XVI PUJADA A PIPA

La pujada a Pipa és una altra d'aquestes carreres emblemàtiques que omplen el calendari provincial.

Carrera curta, de 17 quilòmetres, amb una única barrera a salvar, el cim de Pipa.

Fotaca del Incombustible Miguel, gràcies a Manuel Dupla.
Ja des de la seua eixida, des de les pistes d'atletisme, aquest cim observa a tots els participants, alhora que els corredors, la miren amb respecte. Pujada no gaire llarga a un cim no gaire alt, com són les de la nostra terra, però un terreny peleó, com sol ser-ho sempre les carreres d'aquesta zona.

Els amics del Club Atletisme La Vall, organitzen amb afecte aquesta carrera, que ja està en la seua XVI edició.

Laia, Miguel A.Duplas, Ivan i Jero ens van representar en aquesta carrera.

Laia va aconseguir un 2 lloc en la general, Miguel es va conformar amb la medalla de xocolata, en una de les seues carreres preferides, aquesta vegada no va tenir el dia de cara per a afrontar-la com ho sol fer.
Jero va ser un altre dels nostres valents a conquistar Pipa, i com no, no deixar-nos a Ivan, que després d'uns mesos on problemes de salut li han fet no poder entrenar, ha tornat a disputar una carrera sencera, i sembla que vaja deixant arrere tots els problemes.

Un total de 505 corredors van participar en aquesta edició de la Licitada a Pipa, i molts més amics que es van acostar com sempre a animar per tot el recorregut.


Ara, a per la XVII edició!!

FOTOS

sábado, 12 de abril de 2014

I DUATLÓ SKYLIMITS PENYAGOLOSA

El passat dia 30 de març, la família del GR33, va rebre una de les seves majors alegries, i no, no va ser cap trofeu….no vivim d'ells i les nostres il·lusions no s'alimenten amb ells. Busquem altres formes d'aconseguir la felicitat i que ens ompli aquest esport que tant ens agrada…..intentant gaudir de la muntanya, alegrant-nos del que aconseguim nosaltres, mai del que deixen d'aconseguir els altres, celebrant els nostres èxits, per petits que siguin…i intentant assaborir cada minut que passem a la muntanya.

Però com tothom, hem de passar per aquesta temuda malaltia que són les lesions, que tant ens afecten i que ens fan veure, des de lluny, el bonic d'aquest esport i la necessitat que tenim d'ell.

I l'alegria ens la va donar un dels nostres banderers, un referent pel C.M.GR-33, com se sol dir, un dels pilars….

El passat dia 30, la família del GR33 va rebre la notícia que Vicente Calvo, tornava a la competició…tornava a calçar-se unes sabatilles, tornava a col·locar-se un dorsal, tornava a sofrir la rutina habitual, per a sopar pasta el dia abans, nervis, desdejuni fort, trasllat, salutacions, nervis, salutacions, meadita d'última hora, somriure nerviós, tret de sortida i adrenalina per un tub, córrer i ….arribar a meta!!
I sabeu, no anem a dir el que va fer, com va acabar la història, la tan desitjada classificació, de la qual deixarem un enllaç per als curiosos, com podreu entendre, sempre hi ha coses més importants que la classificació...….la notícia, l'alegria, ens la portem en veure la seua cara, saber de les seues impressions, de les seues sensacions, alegria de sentir-se una altra vegada corredor…El mes important és que Vicente va aconseguir acabar una carrera, i les seves molèsties, comencen a ser un mal somni que li ha tocat viure…

Perque no hi ha trofeu ni triomf que substitueixi a una notícia com aquesta, perquè no hi haurà major alegria en la temporada 2014 en el GR-33, que veure al nostre amic Vicente Calvo tornar-se a sentir corredor….


Que la sort t'acompanye, que la muntanya et respecte com tu la respectes…i que tinguem la sort de seguir aprenent tant al costat de tu.