C.M. GR-33

C.M. GR-33

lunes, 9 de septiembre de 2013

ULTRA TRAIL DEL MONT BLANC (UTMB) - COURMAYEUR-CHAMPEX-CHAMONIX (CCC) (II)

PRÓLOGO

25 de agosto de 2013. Chamonix. Municipi francès de l’alta Savoia i a la regió de Roine-Alps.


Després de 10 llargues hores de viatge, arribem al que anava a ser el punt d'operacions del GR33, Caserna compartida amb els amics del Benicassim Runners que ens van acollir en la seva expedició. Un hotel en Les Tines, poblet a 2 quilòmetres de Chamonix, des del qual, es podia contemplar la magnitud del Montblanc, al costat de l'Auguille di Midi, el Mont Maudit.....caquita en els pantalons de veure tot això junt.


Expedició C.M.GR33 & Meridiano-0 In Race

Durant la setmana hi havia molt moviment en Chamonix. Els carrers plens de soldats, i el temps immillorable, cap a presagiar el pitjor per al dia de la batalla. No podia ser tants dies seguits sense veure la pluja...només la vesprada del dimarts, ens va visitar, i els mes vells del lloc, no recordaven una setmana com aquesta. Vèiem les cares relaxades en els soldats, tranquil·les, sense pressió, com si no anés amb ells tot el que s'aveïnava...tal vegada ocultaven la preocupació en el seu interior...tal vegada la por, el respecte. Mentre passaven els dies fins a la gran batalla, altres tropes de soldats sortien cap a les diferents batalles que s'estaven produint durant aquesta setmana en el massís del Montblanc.

  • PTL: 300 Km i 24.000 de desnivell
  • TDS: 119 Km i   7.250 de desnivell
  • CCC:100 Km i   5.950 de desnivell (ací lluitaria Ruben)
  • UTMB: 168 km i 9.600 de desnivell (ací tindriem a Paco V )

DIES PREVIS. DIES DE TRANQUIL·LITAT, PAU I AMOR

El nostre rei, Paquito V, havia arribat amb l'expedició del Penyagolosa Trails, Eladi i Tico, que al mateix temps, anaven a gestionar-li tot el tema d'avituallaments. Anaven a ser els seus escuders.

Victor i Paco La elite de Castelló en Chamonix

Els components del club, Lola, Lledo i jo, ajudaríem en tot el possible a l'amic Victor Bernad, un altre crack provincial, component del club Meridiano Cero-In race, que assaltava així la més dura de les seves batalles amb la presència en la sortida de la UTMB. Sens dubte, no solament per la seva valentia es podia atrevir amb aquesta cursa, sinó també per la seva innegable qualitat i a Ruben, component del club que es decantava per la CCC, carrera que li anava bé a les seves condicions atlètiques i que no dubtàvem que la podia brodar.


Alfredo i Ruben
Durant la setmana, ens vam veure amb Paco, per veure si necessitava una mica de nosaltres, i donar-nos material pels avituallaments, ja que una vegada parlat entre els dos, Paco i Víctor havien decidit sortir a la batalla junts, i caminar tot el possible l'ú al costat de l'altre, ja que pensaven que era la millor manera de conquistar Chamonix. També aprofitarem per veure als amics de la Penyagolosa Trail i contribuir en tant que sigue possible a la difusió d'aquestes grans curses que per sort, tenim a la nostra província.

La caseta dels amics de Penyagolosa Trails, era un formiguer de gent de la província, i com no podia ser d'una altra forma, dels millors corredors del panorama nacional i internacional, que passaven i s'interessaven per les proves. Paco aprofitava per treure's les pertinents fotografies, amb "la Elite"....elite, elite, elite….

PACO V


El sheriff de Chamonix. Ma dreta, la dels palos...jeje
Paco, per qui no el conegui, és un tio humil, com ell es sol denominar, un cuerpo escombro, tal vegada aquesta definició la va traure per defecte del seu treball...obrer, que compagina amb la preparació d'aquestes proves. 
D'on treu el temps?...bé, tal vegada aquí comence la gran admiració que sentim per cadascun dels nostres companys, que ens demostren dia a dia, l'enorme sacrifici, la dedicació que li posen i l'entusiasme per aquest esport que tenen, que fa que qualsevol gesta, per petita que siga, senca en el club com una gran gesta.


Tal vegada, l'única pega, i no per la seva banda, és que no té el reconeixement que es mereix, guanyat amb suor i llàgrimes i sobre tot, molt d'esforç, que han fet que sigue un valor segur en aquestes proves d'Ultra Trail.

Paco a més, és un tío que aparenta una tranquil·litat anormal abans d'aquestes proves i com no, en qualsevol conversa, és el qui porta la veu cantant. Mentre, Ruben es xopava d'aquesta saviesa que Paco anava compartint amb ell i amb Víctor. Ens explicava que havia vist a aquest corredor, a aquest altre, que aquell era mes “cuerpo escombro” que ell (referint-se al gran Marco Olmo) cosa que li feia estar mes orgullós amb aquesta definició.

L’HOTEL

La vida a l'hotel no era molt dura, a no ser pels horaris francesos dels menjars. Així, a les 7:30 estàvem desdejunant, buffet lliure, a les 12:30 començava el menjar, buffet lliure, i a les 19:30 començava el sopar...buffet lliure. Espectacular si fas esport “a saco”, però si estas parat, sense fer res....es converteix en una trampa mortal pels “michelines”.

En el menjador, ens assèiem observant a tota hora el Montblanc, i se solia parlar de moltes coses, però no de la carrera. Allí, el nostre amic Ruben "ojitos" Lucas, se'ns despistava de les converses, molt atent a les anades i vingudes del servei de menjador, i molt atent a l'hora d'ajudar-los...


el trio lalala
L'hotel, acollidor, sobretot la zona wifi, que era on mes temps estàvem. Durant el dia fèiem excursions i a la tarda intentàvem baixar a Chamonix. La presi en la primera sortida se'ns va fotre una miqueta....però amb una mica de força...va aconseguir reparar-se. 


Que pupita tengo!!
El millor de l'hotel, els empleats, semblaven trets d'una companyia de teatre, l'atenció perfecta, no podíem haver trobat cap lloc millor...(eh ruben??)

DIA ABANS. DIA DE CAQUITA

Entre riures, comilones, desdejunis amb Tiffany's, i excursions vàries, passava la nostra estada en Les Tines, sense més preocupació que gaudir de les vistes, esperar que el temps no canviés i seguir atracant el buffet a tota hora...així arribarem a la vespra del dia D.

És curiós però de la tranquil·litat als nervis només es necessita un paperet de 15x25 amb una numeració especifica + quatre imperdibles. Recorde la frase de Victor quan va recollir el dorsal "ara ja no hi ha marxa enrere"....o la de Ruben, "ara si, ja estem a l'escorxador".




Doncs si, va ser recollir el pitral i canviar l'estat d'anims de tots dos, i suposem que el de Paco V, que encara que semblava molt tranquil, segur que la processó anava per dins.

Paco i Victor tenien la sortida a les 19;30 del dia 27, mentre que Ruben, sortiria el mateix dia, a les 9:00 des de Courmayeur. Era perfecte, veure sortir a Ruben, i tornar a Chamonix per veure sortir a Paquito i Victor....DONCS NO!! De França a Itàlia...o el que és el mateix de Chamonix a Courmayeur, hi ha un túnel molt bonic, i ràpid i car...molt car...11 quilòmetres de túnel...51 euros de peatge. Ens quedem amb les ganes d'anar a veure a Ruben...

Així, ens organitzem, uns per seguir a Victor amb els seus pares i Lola , Javi i la petita crack de Lledó, seguirien el principi de la CCC a Ruben, veient-lo i sobre tot aconsellant-lo en La Fouly, Champex-Lac, Trient....etc..

Lola tènia un problema, ja que els 4 membres de l'expedició (Ruben, Victor, Alfredo i Jose Miguel) eren deixebles seus, els porta l'entrenament, així, com a bona entrenadora, estava preocupada i volia almenys, tenir l'oportunitat de veure'ls a tots en acció....

(…)


No hay comentarios:

Publicar un comentario