ULTRA TRAIL DEL MONT BLANC (UTMB) - COURMAYEUR-CHAMPEX-CHAMONIX (CCC) (IV)

LA GUERRA

Falten 5' per les 16:30. Paco ja situat, Víctor al seu costat. Si al principi, Víctor estava preocupat per les baixades, ja que és un punt fort de la seva manera de córrer, a més de que gaudeix bastant amb elles, i era Paco el que s'havia encarregat de calmar-lo i convèncer-lo que havien de guardar tot el possible. Ara, des de que van entrar en el famós saló de “la Elite”, la màxima preocupació era la sortida. Sabien que en aquest calaix, el ritme seria alt...molt alt, i no controlar-se, podia ser perillós... Així doncs, una vegada més, Paco fent gala dels seus galons, li intentava convèncer a Víctor que no es deixés portar ni s'emocionés, que havia de romandre al seu costat...als seus ritmes.

16:30 i succeeix això....

Surt la carrera més important del planeta, i en ella, molts companys de la nostra terra, però sobre tot, els nostres dos amics Paco i Víctor, la èlite, sortien buscant tenir la seva pròpia història en aquesta cursa.

Paco, havia encertat en la sortida que s'anava a donar....gas a fons, però clar, alguna cosa començava a fallar, Paquito anava al costat dels top 10 de la cursa, a 3:10 i 180 ppm. Víctor per darrere cridant-li...

"on vas??" 

 "para Paco, para!!!"....

Paco anava posseït!!! al final, sent els crits de Víctor i es para i segueix al costat d'ell...

Paquito traent a la gent de Chamonix.
Esta eixida va provocar el posterior abandono de Sebastien Chaigneau

LES CONTAMINES

La resta movem per arribar al control de Les Contamines. Primer problema...veiem el senyal en una rotonda, en Saint Gervais i pensem...perfecte, tot controlat...però STOP!! Ens deté le Polize....amb cara de mala llet i ens nega el pas, per ací no. Li cridem al guarda 

"Com que no!!! Que porte autorització!!! " 

Ens adonem que per molt que cridem, no ens anem a entendre. Ens donen una alternativa per arribar, i la busquem. Després de dues voltes al mateix lloc, ens rescata la furgoneta de la Penyagolosa Trails. Estem salvats...Arribem a Les Contamines, respirem...i molt.

Hem arribat amb molt temps de sobra, i no ens deixen entrar en el “corralito”. Ens quedem esperant i jo vaig creuant mirades amb una noia que hi ha fora, i no deixa de mirar-me.

La xica de blanc no para de mirar-me....ummmm...

Comencen a arribar els primers. Són 32 quilòmetres i les cares són de molta tensió. Un dels favorits, Sebastien Chaigneau, ho deixa aquí, no va bé, es mareja...No podem deixar de pensar en els nostres companys, ells són durs. Passen tots els cracks mundials...Ens posem nerviosos, van a arribar sobre les 8, però estem nerviosos fora del control. Així que tornem a intentar entrar. Ens pregunten la previsió de pas del nostre corredor a avituallar, li contestem que sobre les 19:45. Ens diu que entre,...jejeje...una “mentirijilla”.

Mirem les taules dels altres equips, quin desplegue de mitjans. Comence a treure el que necessita ací Víctor....ummmm, no necessita gairebé res....i Paco tampoc....gens, comence a treure tot el que porten per fer un avituallament com toca, com l'èlit. Tire tot el que hi ha dins la borsa al damunt de la taula.

Arriba Víctor, però no ve Paco, ens espantem....pensem que Víctor ha decidit anar tot sol en aquesta batalla, i creem que no és una bona elecció. Li preguntem com va, i li preguntem per Paco. 

"Ve darrere, no hi ha problema"

...ufff...respir.

Arriba Paco, "com va???" i ens contesta taxatiu...

"no va bé!!" vaig alt de pulsacions".

Intentem calmar-ho, dient-li que s'oblide, que no mire molt el rellotge, i si té bones sensacions, això és el que val...Tornen a sortir junts la parella...Ve la nit, i totes les guerres, durant la nit són temudes.

Per a nosaltres també és el pitjor. Tornem a l'Hotel, i fins demà, no podrem tornar a veure'ls. Serà en Champex-Lac. L'única cosa que ens queda és seguir per Internet la carrera de Rubén i de Paco i Víctor.

Si en el front els nervis són insofribles, en la rereguarda, a través d'internet, ho són encara més. Ens assabentem de la mala notícia que Rubén ha abandonat, i gairebé solidaritzant-se amb ell, també ho fan Alfredo i José Miguel. Estem segurs que si els problemes estomacals li hagueren respectat, Rubén estaria donant-ho tot, i fent un carreron. Però davant tals adversitats, la decisió va ser sàvia, parar i no forçar més una màquina que no volia funcionar.

Tanquem l'ordinador doncs són gairebé la una del matí, i a les 4:30 tenim conectada l'alarma....a descansar el que puguem, demà el dia és llarg.

CHAMPEX-LAC

A les 5 sortim a la recerca del control de Champex-Lac. Nerviosos, excessivament nerviosos. Hem vist per internet que estan els dos vius, però també, els temps de pas indiquen que no van junts...i més estrany encara, qui a priori havia d'anar millor, pel tipus de carrera, anava darrere...Paco semblava començar a sofrir. No entrava això en les previsions , en breu els veuríem...

En Champex-Lac la carrera ja venia amb molt retard. Arribem aviat...els primers!, poc després arriba l'equip Salomon, ens miren i deixen els seus bártulos al costat dels nostres...o vam ser nosaltres qui els vam posar al costat dels d'ells....nu se. Arriben també Eladi i Tico.

borsa blava, la nostra, el resto, de Salomon.

Comença a sentir-se rumor i apareix el jove corredor francès Xavier Thevenard, és increïble estar en el quilòmetre 122 i veure com segueixen corrent. Poc després arriba M.Heras i A.Kuprickca.

Comença a arribar gent, anem fent comptes...Tenim l'última referència, la del refugi de Bonatti, i més o menys esperem que arriben en les mateixes posicions respecte als altres...

Segueixen arribant gent, falta una mica perquè arriben, però li diem a Eladi que anem a entrar al control, preferim tenir-ho tot preparat que no entrar amb presses...En aquest control pot ser que demanen canviar-se de roba, sobre tot desabrigar-se de la nit i tal vegada canviar calçat si ho creuen convenient...

Veiem com arriba la gent, les cares ja no són les mateixes, i la gent comença a notar el pes de la cursa. Poc després d'entrar, sentim crits fora de la nostra gent....no és possible!, no "els toca" arribar a ells... Apareix Víctor, han remuntat moltes posicions. Parlem amb Víctor, la cosa no va bé. Ve amb molt dolor en el quádriceps, i el pitjor, no estava menjant, l'estómac se li hi havia tancat i per més que ho intentara era impossible empassar res...

Li fem un petit embenatge en el genoll, i sobretot intentem fer-li veure el vital que és que menge...li canviem els botellins, es lleva la tèrmica però decideix no posar-se la samarreta de tirants. El dia era espectacular, ja havia sortit el sol, i la previsió era bona. Per a aquesta previsió, Víctor anava a sortir amb la samarreta de tirants, però volia anar més tapat, cosa que indicava la debilitat que començava a tenir el seu cos. Això ens preocupava molt.

Víctor passejava pel avituallament, sense saber que agafar, intentant menjar quan arribà Paco. En aquest moment s'ajunten dins els nostres amics i el grup de Sebas i Larrotcha, grans corredors, que fa que la reserva de moral augmente una mica. Paquito, més adobat en aquestes batalles, veu més ràpid el panorama, ja fa olor a sang, i sap que és el moment de la cursa on ha d'aprofitar-se de la situació. Parlem amb ell, tampoc ve més fi que la resta, però moralment, arribar a l'avituallament tan ben situat, li dóna moral. A més, els problemes d’alimentació han desaparegut. En menys de 3' està fora corrent. Avituallament llampec, no vol donar treva a ningú, i sap que per aconseguir el seu objectiu ha de començar a córrer...ha de començar a sofrir molt més. Ens diu que va just de cames, muscularment ja comença a notar el cansament. Però des de fora, s'observa alguna cosa en la seva mirada, un control total de la cursa, li parles, escolta, però no et mira, ell observa el panorama...Paco surt disparat de Champex-Lac, però sobre tot, surt convençut. Ens agrada això!!! Paco comença a escriure la seva proesa, intentar baixar de 26h. 

Víctor es queda al control, malferit, ha rebut molts trets, i el seu cos comença a ressentir-se. El seu intent de conquerir aquesta distància sembla començar a trontollar-se. Quan li veiem sortir, el dubte de si ho veurem al següent control és elevat. Li donem ànims, molts ànims.

A la sortida del poble, envoltant el llac, Javi i Lola segueixen a Víctor, li donen forces, li parlen, li convencen que pot, que el seu cos és capaç d'aguantar. Sembla que les paraules li senten millor que qualsevol gel. Víctor comença a trotar.

Trient és el següent punt de pas on podrem veure'ls. Estem en la part Suïssa, en el quilòmetre 139. No deixem de pensar en Paquito, imaginant-lo en els nostres caps gastant cartutxos, però com sempre, guardant els justs per a quan arribe el moment. Encara resten 29 kms, pot ser que vist així, siguen pocs, però quan el teu cos porta 139 damunt....és mes que una llosa. Temem que Víctor tire la tovallola, encara que sabem que és fort, el tema de l'alimentació és vital en aquestes curses, és la gasolina necessària per arribar a meta. Víctor té problemes estomacals, i si no se solucionen, com li va passar a Ruben, haurà de dir adéu a la carrera.

(...)