Tal i com anunciàvem dies abans, el nostre company Vicent Peris, participava el diumenge en la 1ª edició de la Cursa Dinomania de Cinctorres. I ací el nostre amic, ens conta amb les seues paraules com va viure i es va trobar en aquesta cursa.
"Bé, una cursa més per a les cames. Aquesta ha sigut totalment improvisada, apuntant-me el dijous per la nit. I així ha eixit.
Feia un fum d’anys (més de 20) que no pujava a Cinctorres. L’última vegada també va ser per a competir, però quan jugava a frontenis, amb el “auelos” Mano, Arcadio, Ximo i compañía. ¡¡Quins any més bons aquells!!
El diumenge, va ser per a disputar la 1ª Cursa de Muntanya Dinomania. El dinosaure més ràpid, Compsognathus, va ser Mario Bonavista. Jo amb les meues pèsimes sensacions, em vaig quedar amb el pensament de ser el Brachiosaurus, que pesava més de 50 tones i era un dels més lents, jejejeje.
Vaig acabar deshidratat i arrastrant-me com un gos. Les sensacions van ser males des del mateix escalfament. Veient la gent que hi havia a la cursa, tenia opcions de fer tercer i vaig eixir dispost a fer una cursa en cap per a donar-ho tot. Mario se’n va anar ja d'eixida, i ens vam quedar darrere el "grupet per al podium", amb 4 corredors, entre els que estava David Prades, que encara que deia que eixia a entrenar, segur que seria el segon. A les pujades les meues cames no anàven gens i els altres 3 se m'escapàven, però després a les baixades (gens tècniques al principi) i plans jo els tornava a agafar. L'estratègia era clara. Que no m'agafàren massa distància i a l'última baixada pegar un apretó per a lluitar per el tercer lloc . Il.lús de mi, ja que les baixades de la segona meitat de la cursa eren tècniques. I bé siga perquè les cames estàven molt cansades i no tenia força, o perquè vaig errar amb les sabatilles, se me van escapar encara més. Així i tot, tampoc em traien massa (al voltant de 1' a 1'30"). En algun punt, vaig intentar arrimar-me almenys al 4t, ja que el veia algo tocat. Però em va ser impossible. A partir de les 2 hores, el meu ritme va començar a caure de mala manera. Les baixades tècniques les feia quasi caminant. Les pujades per supost caminant. I a falta de 1 km per a meta, en una pista que picava un poc cara amunt i on haguera tingut que ser capaç de córrer, no vaig ser capaç ni de defensar la 2ª posició de veterans que tenia en eixe moment. Anava arrastrant-me com un gos, deshidratat, amb una bona pàjara i sense força. Vaig entrar a meta trotant, però per vergonya.
Al final, 6é de la general i 3er veterà. Un resultat que ahir no em deixa gens satisfet. Però…...així va ser i prou.
El trofeu, d’allò més original. Com que a Cinctorres hi ha una fàbrica de faixes, doncs els trofeus per a tots els premiats, una faixa amb una inscripció de la cursa.
Per cert, no tenia número de la sort, però per lo vist té que ser el 5. A la CSP portava el dorsal 2005, mateix any en el que em vaig casar. Ahir portava el dorsal 5, i quasi quede el 5é. El meu fill compleix enguany 5 anys. I el meu amic Paquito, és V d’Espanya. Llàstima que en lloc de donar-me bona sort, en aquestes 2 curses no m’ha anat massa bé. ¿Serà el de la mala sort? Jejejejeje."
No hay comentarios:
Publicar un comentario