CAMPIONAT AUTONOMIC By Ruben Marc

El campionat absolut i per clubs de carreres per muntanya ere el objectiu de la temporada (el meu almenys), aixi que vaig sacrificar algunes carreres per poder arribar al meu 100% a aquest.

El día 13 d'abril en dues fragos ens dirigirem gran part de l'equip cap a terres alicantines i despres d'un llarg viatge arribarem a l'hotel "La família", una com la que formem aquest gran equip.

Desprès de deixar maletes i repartir roba anàrem al que realment importa: cervecetes i xarrada,  que se podria resumir en: a disfrutar del que mes ens agrada amics!. Desprès soparet i a dormir.

14 d'abril, el dia es arribat, un dia important per mi i no nomes per la carrera, un gran dia per córrer. Desdejunem mentres observem l'eixida del sol i una vegada tots estem preparats ens dirigim cap a Aigües, poble en el que se disputarà el campionat. Deixem les fragos al pàrquing i arriba la resta de l'equip. Foto precarrera i al lio.

Comença la carrera.

La carrera va començar tard, 15min exactament i tampoc va ser baix de l'arc d'eixida sino 50 metres més avant. Però va començar i com en casi totes les carreres en Galera al costat. En el primer avituallament vaig donar alcans tant a Silvia com al segon promesa que anava observant durant els primers quilòmetres. A partir d'aquest moment i fins coronar el cabeçó me vaig pegar com una lapa a l'esquena, cul i peus de Silvia. Els ànims dels companys d'equip en aquesta pujada valen per 100 i pas a pas arribem al pic. Comença la baixada i Silvia me pregunta que si vull passar, li contesta en un no, pensant que quede molta carrera i que no vull desgastar-me en la baixada... però baixar per senda me pot i li demane pas, en la baixada done alcans a Carlos que me diu que no va bé, i a les dos xiques que anaven davant de Silvia. Me situe prop de la primera xica fins a l` avituallament en el que Silvia i Carlos ens alcancen i correm junts, corre Silvia davant i darrere d'ella jo i la segona xica.

Silvia es gire preguntant si veiem cintes. Se pare, me para. Estem perduts. Nosaltres tres i un grup de 20 corredors que ens van seguir. Desorientats tornem cap arrere i la frase de "los ultimos seran los primers" es fa realitat. Encontrem el camí correcte i seguim. Comence la segona pujada a la marxeta. Silvia i Carlos davant a un ritme algo mes fort. Veig a Galera darrere i li done ànims .

Comença  la baixada i vaig apretan fins arribar a l'ultim avituallament en el que comença la última pujada. Un altre corredor i jo ens animem i anem pujant la ultima, tatxeta li diuen, a bon ritme. Arribem a dalt, me despedisc i a donar-ho tot en l'ultima baixada.

Alcança a Silvia i a Carlos en un tram pedregós i algo tècnic. Els dic que allí en Aigües les pedres son de goma espuma que encara que se caiguen no se faran mal. Alguna, ho comprova tirant-se de cul sobre una d'aquelles pedres foradanse els pantalons i desmentint el mite. S'alce continuem xino- xano fins la meta esperada.

Segon classificat promesa masculi del campionat absolut i per clubs de muntanya de la Comunitat Valenciana.

Gràcies a tot l'equip!