C.M. GR-33

C.M. GR-33

jueves, 14 de junio de 2012

V CARRERA TOZAL DE GUARA

El dissabte matí, movíem direcció Huesca, i Diego, puntual com un rellotge del tot a cent passava a arreplegar a Alberto.. els dos membres del C.M.GR33-TOTTRAIL, estaven de camí.

Amb una conducció fina, anaven els nostres amics camí de Huesca, fins que va arribar l’hora tràgica, aquella que se van mirar i van comentar a la vegada…. "tindrem que parar per a dinar, no?????”


Arguis


Sense saber molt bé on estaven, i què es trobarien, Diego comentà…” al següent poble, entrem, que sempre ens donaran algo de calent” -fent pensar a Alberto..." ostia... és un tio de món, si sap"…… i el poble era Arguis, Poblet de 117 habitant (Sí si, on teníem que trobar un plat calent..... de la senyora Maria, perquè sinó)





Però no podia eixir res mal, ho tenien tot baix control, juju, i en una curva abans del poble…van aparèixer 2 restaurants de carretera, els nostres companys estaven salvats….perque de caldo calent…..reeees.

Baixaren, fa una fresqueta bona, jaqueteta ficada, es el pre-pirineu, es nota…estan a 1.043 metros. I es peguen un petit homenatge….bueno Alberto, que ha que curar-se, perquè Diego no menja gens ni miqueta, algo té dins del cap...algo va maquinant.

Una ben fresca, per a la fresqueta que feia....l'ibuprofeno i la cervesa no son incompatibles.
Desprès els esperaven els últims 20 kms fins a Nocito…. ostiaasss! que carretera…i més per a fer-la amb la panxa plena. Arriben a Nocito, municipi que es situa en la vall de la Serra de Guara, a uns 931 mts, i d’on surtia la carrera i tenien el “cuartel general” del GR33. És hora de cridar a casa i fer 4 whassaps... Alberto es trau el seu mòbil, última generació, tope gamma, etc.... NO TE COBERTURA NI RES QUE SE LI PAREIX.... Diego, amb la seva rajoleta, va trobant cobertura per tot arreu..... es nota qui es el crack.
A meitat vesprada van fer una eixideta, per a reconèixer el terreny, no estava gens mal, passar un riu 7 vegades en 4 kilòmetres… té la seva cosa. I sentencia de Diego… "pues jo no em pense banyar les sabatilles”……jjajaja, que tio!!


A les 19:30 a pel pitral, i després la xarrada tècnica, fàcil, pujar i baixar, això era la carrera. Estava tot preparat…Diego mirava i remirava el Tozal, 2077 mts…. i em diu… "ah pues.. això està alt” temorós… però amb ganes d’afrontar-ho.
A les 9:30h del diumenge, es donava l’eixida. Este horari a Castelló seria impensable, però a Nocito, havia eixit un dia perfecte per a córrer.


Dieguito per dalt les pedres...que crack!!


Alberto agafa la càmera i es dirigeix al primer pas del riu…. jujuju, no volia perdre's això… i menys vore a Diego passar per una filera de pedres (ho va fer el tio!!!! en les 7 vegades).

Allí, al kilòmetre 3, Diego anava molt tranquil, en la setena plaça, però era la seva carrera, anar de menys a més, sense angoixar-se en la pujada que li esperava, algo nou per a ell.

La carrera son 4 kilòmetres inicials corredors, en una lleugera pendent negativa, i a partir del primer encreuament del riu, és on comença a haver desnivell positiu, canviant radicalment el tema, per acabar sent una pujada prou dura fins al 10,5 kms.

A partir d’ahí, tot baixada brutal fins a meta.

Volant!!!!
Diego va arribar dalt el 8é, fent una espectacular baixada, guanyant dos posicions, i fent el 4 millor temps de l’ultim parcial, rodant igual que el 2on i tercer. A la fi, , Dieguito va fer un gran temps, parant el crono amb 2h07’ en la 6na posició i darrere de superclases com El Habib (va establir un nou record de la prova, rebaixant quasi en 5’ el temps d’un tal Didier Zago), Sergio Gimeno, Mario Bonavista, Toño Muro o J.A. Algueta...

En la categoria de fémines, la victòria va ser per a MªCruz Aragón, seguida de Vanesa Bataller i Isabel Sanjuan.


al fondo....el Tozal de Guara (2.077)

Diego acaba content, pot pujar picaxos de 2000 mts, a més a més, millorarà, segur, és cabut i Alberto ha disfrutat/patit seguint al seu amic. Tornen cap a casa, i a l’altura de Carinyena…la mateixa sensació que pujant… “tindrem que parar per a dinar, no?????” Dinarot i cap avall, més rectes que un fil…
Després d’un llarg cap de setmana, poden dir que tot a anat bé, contents sobretot per la carrera de Diego, han disfrutat.!!!

Ací podreu disfrutar de la crònica de la carrera del nostre company Diego.


"Primera cursa que feia fora de terres valencianes, i experiència molt positiva, especialment per la companyia (i per la coca que ens va fer Silvia). El paisatge del pre-pirineu és preciós, i Nocito (Nueno) és un lloc per a poder gaudir de la muntanya, la tranquilitat i l’esport. Buscava trobar bones sensacions en cursa després de la operació, i recuperar-me poc a poc, i crec que ho estic aconseguint.
El coeficient de dificultat de la prova era de 30: 21 km amb un desnivell acumulat de +1450 m (el meu garmin em va marcar +1530).

Els primers 2 km eren de baixada per pista, fins creuar per primera vegada el riuet (Barranco de la Pillera). En els següents 2 km per senda el vam tindre que creuar 6 vegades més, però jo vaig fer equilibris amb les pedres i no vaig posar els peus dins, i amb els peus secs vam arribar al km 4’4, on començava la pujada. Fins al km 7’5 la senda anava per dins del bosc, pinar i roureda, es respirava humitat i amb terreny perfecte per a caminar, amb un parell de baixades (es veuen al perfil, encara que sobre el terreny no sé si hi eren) molt curtes en les que no et donava temps ni a estirar les cames. Els següents 700-800 m anaven per un prat, per a començar l’ultima pujada (encara que la pujada la podríem definir com contínua a partir del km 4). Vaig mirar el rellotge i portava 8’3 km amb 55’, i vaig pensar que en 1h15’ podia coronar, però estava equivocat, vaig coronar amb 1h 22’, els últims 2 km em van costar 27’.
Ara era tot baixada, esta cara no em va semblar tant espectacular com la pujada, ja que circulava per senda oberta. Al km 14 encara ens quedava un poquet de pujada, però es podia fer trotant, i després a tornar a córrer.
Al final vaig entrar a meta amb millor temps del que havia previst inicialment, i sobretot amb una mitja de pulsacions (163 ppm) excel·lent per a mi, i a més sense cap arritmia, je, je, …
La pròxima cursa serà “Boca del Infierno”, a Hecho, amb un coeficient de dificultat de 37 (desnivell positiu de +2500m), AI MARE, HI HAURÀ QUE NUGAR ELS MATXOS BEN NUGATS, però ja tindrem a Alberto preparat, amb la clavícula soldà, i amb moltes moltes ganes.

CLASSIFICACIONS
FOTOS C.M.GR33-TOTTRAIL
FOTOS ORGANITZACIÓ

No hay comentarios:

Publicar un comentario