El divendres, tot feia pensar que no anava a ser una prova fàcil. Les condicions climatològiques estaven complicant-se i res feia presagiar que anirien a millor.
Com ja vam anunciar, anava a ser una gran carrera, i ho va ser a nivell esportiu. Ja que tant en xiques com en xics, els favorits compliren amb les expectatives i aconseguiren el record de la prova.
En xics, Kilian Jornet va fer la seva carrera. Corrent la majoria del recorregut acompanyat d'algun rival, com ell va dir, "preferia córrer acompanyat degut a les condicions climatològiques". Primer amb Tofol i desprès amb l'Anton Kupricka, amb el que va tindre una lluita per la victòria final.
Kilian va rebaixar el record del Miquel Angel Heras, i va arribar a Bagà amb un temps de 8h42'27'' . Kupricka va fer un temps de 8h49'56'' temps que li va traure el Kilian en la darrera pujada, en la pujada dels Empedrats. Tancava el pòdium l'americà Dakota Jones amb un temps de 9h26'25''.
Podem dir que Kilian ha sabut llevar-se la punxa de les seves darreres participacions, en les que hi havia abandonat.
En xiques, va ser Emili Forsberg qui va manar a la prova durant molts kilòmetres, portant un duet perseguidor molt perillós, com a la fi es va demostrar.
Aquest duet format per Anna Frost i Nuria Picas van donar caça a l'Emili i es van presentar a meta quasi juntes amb un temps estratosfèric i que feia que les tres corredores entraren en el top ten de la classificació general.
A la fi, Nuria va ser la que se'n va portar el gat a l'aigua en un emocionant final amb l'Anna Frost. Nuria va rebaixar mes d'una hora el seu temps establint un nou record de la prova amb un temps de 11h34'38'', li seguia Anna Frost amb un temps de 11h35'18'' i la tercera va ser Emilie Forsberg amb un temps de 10h39'46''.
Els nostres,
Desprès de l'anunciament del mal temps que es preveia, en el club estàvem prou preocupats per com es desenvoluparia la prova. Si be teníem clar que els nostres amics Xari i Vicent son gent molt experimentada, sabem que en la muntanya tots son iguals i el perill es igual per a tots.
La carrera va ser ben diferent per a ells, i en el cas de Vicent, les condicions climatològiques que es van donar, foren les que al final li portaren a tindre que retirar-se en el kilòmetre 44, al refugi Prat d'Aguiló, perquè començava a tindre símptomes d'hipotèrmia i el temps no anava a millor. Pintava mal la cosa, i segurament una decisió dura, perquè tal i com ens diu, fins este punt anava molt be físicament i portava un bon crono, però va ser una decisió molt cabal per part seva.
Tenim clar que el nostre amic, el gran Vicent, tornarà a Bagà a finalitzar el treball i demostrar la qualitat que té. Ara toca passar pàgina, buscar nous reptes i continuar gaudint de la muntanya. Molts ànims Vicent i a continuar!!!
La cursa de Xari va ser diferent a la del nostre company. Aquesta vegada, encara que no era una prova objectiu (recorde'm que va aconseguir la inscripció a última hora) la nostra amiga anava molt motivada i amb ganes. Tal vegada amb més ganes de tornar a retrobar-se amb la muntanya, passar-ho bé, patir com ens agrada patir...i allà es va anar, carregada de ganes de disfrutar.
Xari es va trobar bé durant tota la cursa i va fer un carreron. Es va ficar dins del Top Ten, aconseguint la 7a posició, que amb el nivell que hi havia sap com una victòria més. I sobretot, acabant molt contenta. Això si, va tindre que patir com tothom les inclemències del temps, amb molta aigua i fred, però demostrà que es una gran corredora, lluitadora i que té molta qualitat en les seves cames.
Xari, a vore si tens un poc de temps i ens contes la cursa......
Ens alegrem per ella, perquè la veritat, que s'ho té merescut, per tot el treball que fa en els entrenaments per a donar-nos totes estes alegries.
La prova va estar marcada com venint contant, per les dures condicions climatològiques que van haver, i com aixi ho posa de relleu els nombrosos abandonaments que tinguera. Al voltant del 75% dels participants (un total de 673 corredors).
A la fi, el que es una festa per a tots els que ens agrada aquest mon, va tindre un trist final, ja que com tots vos heu fet resó, varem tindre la desgraciada noticia de la mort d'una corredora catalana, Teresa Farriol, gran ultrafondiste i membre d'aquesta gran família que son els corredors per muntanya.
Des d'aquestes línies, el C.M.GR33 volem mostrar el nostre condol als familiars i amics de la Teresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario