
“La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la
vida siga interessant”...
I he ací el meu somni, poder defendre la camiseta d’una
família de corredors que a principis d’any van decidir comptar amb mi...
Dies després estic en la línia d’eixida junt amb Juanan, em
dóna els últims consells, últims desitjos de sort i sona el xiulit d’inici,
eixida ràpida, pulsacions a límit... però en el km 4, en una baixada note una
punxada en la part superior del quàdriceps... sent que la meua carrera ha
acabat, no puc allargar la camallada en les baixades i en els trams plans... no
puc córrer com volguera...
“Quan algú desitja algo ha de saber que corre riscos i per
això la vida val la pena”...
se que no vaig poder aportar el que haguera hagut d’aportar
a l’equip, se que vaig posar el meu gra d’arena acabant la carrera, i potser
algú si va pensar en mi i em va donar el meu xicotet moment a l’entrar en les
pistes, un xicotet home de deu anys corre en la meua busca, es col·loca al meu
costat i recorre els últims metres per a creuar junts de la mà l’arc de meta,
tots els dies se’ns dóna la possibilitat de poder canviar en un moment el que
ens fa infeliços, i en eixe instant màgic al creuar la meta junt amb ell, vaig
saber que habia pres la decisió adequada...
Mai podré oblidar la cara de cada un dels membres de
l’equip, des dels que es van deixar les cames i el cor en la muntanya fins als
quals es van deixar l’ànima animant cada pas que donàvem i ajudant en cada
moment perquè no ens faltara res... Mai podré oblida la cara d’ells, gent que
han guanyat infinitat de carreres, que han aconseguit reptes i rècords
impossibles, gent que veia tan llunyana i ara les veig tan pròximes...
Tots vam comprendre que amb entusiasme, havíem de fer les
coses amb amor i amb voluntat a la cerca d’allò que tots desitjàvem i en el que
créiem...
Subcampions d’Espanya...
Felicitats família, gràcies família!!!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario