CLUB DE MUNTANYA GR-33: XIV MARXA AL BARTOLO

En aquesta ocasió, dos membres del C.M.GR33-TOTTRAIL serien els que ens representarien en la XIV Marxa al Bartolo, el passat diumenge 8 de juliol, Juanan Ruiz i Silvia Sos, els dos, participants la setmana anterior en la Cursa de Benassal.

A les 7:00 hores del matí es va donar l'eixida des de la localitat de Benicassim per cobrir una distància de 23'4 km amb un desnivell positiu de 1077 metres, i finalitzar en la platja d'Almadrava.

El nostre amic Juanan, va donar molta guerra en aquesta cursa, i tant és així, que es va quedar a tan sols 9 segons de pujar al primer escaló del podium. De ben segur, que només amb 100-200 metres més, haguera tingut prou per aconseguir eixa posició, aconseguida finalment per Raimundo Défez.

Juanan va fer un magnífic temps de 1:53:12!!

Ens alegrem molt perquè ja el tenim ahí, lluitant per les primeres posicions!! Enhorabona per eixa segona posició!!! Va completar podium amb tercera posició el nostre amic David Ballester.

Per una altra banda, si alguna cursa li faltava per participar a la nostra amiga Silvia, aquesta era la Marxa al Bartolo. I gràcies als ànims de Xari dies abans per a que participara i amb l'autorització de la seua trainner i "presi" Lola, el mateix dia que finalitzaven les inscripcions, es va inscriure a aquesta cursa fins el moment, nova per a ella.

Recorregut nou per a ella com a cursa, però no el terreny, per on tantes vegades ella i amics d'entrenament han rodat.

La carrera de Silvia,

Isc per sensacions, perquè no conec massa el traçat de la cursa, encara que he passat per quasi totes les sendes i pistes per on transcorre la prova. Me trobe bé, molt bé muscularment, i faig tota la pujada de pista molt còmoda i avançant corredors. Abans d'aplegar al primer control, ja senc la veu de Lola, demanant-me el pas a altres corredors davant meua. Sense adonar-me'n me passe el control i quan veig a molts corredors amb gots a la mà em gire, i veig que m'havia passat uns 100 metres l'avituallament. Sense pensar-ho 2 vegades, gire i torne cap al control per beure, eren les 7:30 més o menys i feia molta calor.

Seguisc cap a dalt, en busca de la pista de Bruno, que ens portarà a les crestes. Una vegada en la senda de les crestes, m'acomode molt al ritme dels que portava davant, fins que pense... No aniré massa relaxada??? Així que decidisc canviar un poc el ritme fins arribar al proper control, el que organitzen els meus amics i companys de la Pedrera. Recupere un poc en el control, i a partir d'ahí... a baixar, a baixar, i continuar baixant.

La pista de baixada se me va fer molt llarga, i a més a més anava tot el rato assoles. Tenia por de perdre'm, perquè no estic acostumada a seguir les cintes, és cert, estic molt mal acostumada!!! A la fi, arribe al proper control, abans de pujar les agulles. Ahí torne a sentir la "veueta" de Lola, "Esos brazos!!" Però no la veia, devia estar amagada per alguna de les sendes que em tocava pujar. M'hidrate bé en el control i em dirigisc a l'última pujada, segons el perfil, curta però intensa. Ahí em trobe a Lola animant-me i sense deixar de parlar!!! Comence a pujar molt còmoda, després de la baixada tant llarga i de pista, desitjava pujar, les meues cames m'ho van agrair. Però quan vaig arribar dalt, i vaig vore al nostre amic Eladi, li pregunte: queda més pujada?? I em contesta... NO, ara ja és tot baixada!!!

Se m'havia fet curta, molt curta eixa pujada. I una altra vegada baixar... puffffff!!!!!

Baixada de senda, i amb pedres soltes... i com jo, més bé sóc un "patet" baixant, em costa molt agafar ritme, de fet, crec que no l'aconseguisc agafar en tota la baixada. M'acomode també al ritme d'un corredor de davant, fins que decidisc passar-lo. I a partir d'ahi, s'acaba el terreny més roïn i només queda arribar a vora platja, per afrontar els últims 500 metres del passeig marítim que em portarà a l'arc de meta. Aquests últims metres, fins que vaig divisar l'arc de meta, se me van fer llargs, molt llargs... i a més a més, esquivant a la gent que anava passejant pel passeig.

A falta de 50 - 60 metres per creuar la línia de meta, veig a mon pare. Una de les seues ilusions és creuar la línia de meta amb la seua filla. Li dic que vinga, però l'assistència massiva de públic, li va fer desistir, i em va prometre que a la pròxima!!

Premi especial Irene Edo

Creue la línia de meta, i tinc el nom d'una amiga, corredora i gran persona al cap, IRENE EDO. Per ella, a ella li dedique aquest triomf.

Perquè per molts trofeus que haja pogut aconseguir aquests anys, mai he aconseguit cap trofeu tant especial, emotiu i important com aquest!!

Temps de carrera: 02:18:50. 1a classificada absoluta. 35 classificada de la general.