I CARRERA VILLA DE LUDIENTE

En la prèvia informàvem que també hi hauria un representant del C.M.GR33-TOTTRAIL a Ludiente. En aquest cas, J.J.Rubio Sagredo, havia estat "enganyat" per uns familiars per a que pujara a córrer i guanyar-se una bona paella. Així, encara que ja es troba en mig de la seva parada estival, el nostre company es va tornar a enfundar un dorsal...i quin dorsal li van guardar...el 1.

Per un altre costat, Diego Marin i Alberto Recatalá amb el company Ruben Lucas, a la postre segon classificat de la prova, es trobaven entrenant en la Masia Pedroses, de la presi Lola Peñarrocha amb mitja dotzena de companys d'estos "locos" pel running, en una concentració programada per la trainner amb la finalitat d'acumular kilòmetres, desnivell i sobre tot, entrenament en altitud . I després de cascar-se un bon entrene el dissabte (Villahermosa - Pic Penyagolosa - Villahermosa) , van decidir, o els van obligar, a que el diumenge remataren amb la carrera de Ludiente.

Amb una participació de mes de 300 persones, es va donar la sortida a les 8 del matí, d'aquesta carrera.

Els 6 primers kilòmetres, tots cap amunt, picant prou. El nostre company J.J. va agafar el comandament de la cursa, i va tirar, encara que el ritme era molt controlat i lluny de ser una carrera explosiva. Dieguito, patia de valent en les pujades, bufant i rebufant sabedor de que ahí era an li tocava patir. En eixe moment, als primers kilòmetres, es posava en una gens còmoda 4ª posició.

Els dos cracks del C.M.GR33-TOTTRAIL, seguien amb totes les opcions d'aconseguir pòdium.

J.J. va sentir a meitat cursa, que la falta d'entrenaments, anava a cridar a les seves cames...Imagine'm el seu cos, ja acostumat al descans preguntar-se que estava passant allí fora. Així i tot, va saber aguantar, i rebentar-se per a poder fer pòdium. Plat de paella assegurat.

imatge que ens agradaria vore moltes vegades
no l'entrada a meta, sinó el somriure del nostre company.

Per darrere, Diego seguia lluitant dur, perquè encara que no crega molt en ell...per sort, també es un poc cabut i va lluitar fins al final. En l'ultima baixada, Diego va ficar el motoret i va poder traure una diferència de poc menys d'un minut que al final seria insalvable per al segon classificat, que arribava de la mà del nostre amic J.J.

Al dinar, vam poder catar el pernil que va guanyar Diego, que no va dubtar en "tirar-li ma" pese a no tindre ferramentes per a este menester.

El pòdium masculí. Diego, Ruben Lucas i J.J.

Era un final redó al cap de setmana, amb el retorn del nostre amic Juanan a les carreres, els grans resultats dels nostres companys David Mundina i Miguel Angel Duplas i amb les dos grans alegries que ens omplin sempre de felicitat, el moment de felicitat dels nostres companys, Silvia i Diego (no tant bons corredors com persones són, però tot no es pot tindre).

CLASSIFICACIÓ
FOTOS ORGANITZACIÓ

RESSENYA PREMSA