Bé, el dia es arribat. Quede amb Diego, ell passarà a per mi, i desprès amb el meu cotxe, anirem a Algemesi. Em fa la pregunta màgica:
Diego: Saps anar a Algemesi?
Jo: No. Però ho tinc tot apuntat en un paper.
Diego: Agafe el Tom Tom pues. (que confiança tu!!)
Movem, ara ja no tenim perduda (llegiu-lo amb tó irònic...no confiem en mi, ni que m'haguera perdut mes vegades!!)
Parlem de com estic i que vull fer, la resposta es fàcil, m'alçat pitjor que mai, però així i tot, estic mes convençut que mai també del que vull fer. Diego, eixirem a 3'50''-3'55, a vore si puc fer 1h23'' allà explote el mon. Diego està mes content i il·lusionat que jo, i aixo m'agrada. Al final, acabe per creurem que puc fer-ho.
Arribem a Algemessi, gracies a l'amable guia del navegador de Diego. Hem estat apunt de perdre-mos, però gracies a la meva habilitat, no ho hem fet. Diego vist que ja es impossible que ens passe res, ja que hi ha un cartell que indica "Benvinguts a Algemessi", decidisc apagar l'aparato.
Diego: Saps on esta l'eixida.
jo: Juju....que creus que soc D'ací.
Diego: Va tira per ahi pues,
jo: Este cotxe segur que es de corredors, seguim-lo.
dos voltes al poble desprès, parem una caravana de 3 cotxes a preguntar a un veí. Ens havíem perdut...una vegada més.
Trobem l'eixida. Anem a pel dorsal i ens canviem. Diego comença a dir-me que me fique mes roba per a calfar, que em gelaré. Te raó, esta en tot, jo soc poc detalliste en este aspecte.
Ens fiquem a calfar...als 2' em faig pipí, parem, Diego es caga en mi. Seguim calfant i Diego em va mentalitzant per a la cursa. Ho porta tot controlat, jo estic tranquil. Ja queda poc. Jo em faig pipí, Diego ja no es caga en mi, perquè es fa popó. Ens quedem arreglats i fem les darrers rectes.
Comença la cursa...Diego va darrere de mi, per coses d'ell, però prompte es fica davant de mi. I comença l'espectacle.
Els 5 primers mils: 3'57''-3'51''-3'47''-3'49''-3'50''. la cosa va bé. Vaig fàcil, amb les meves coses però fàcil. Diego em diu que córrega tranquil i m'agafe al ritme.
Del 5 al 10: 3'52''-3'48''-3'46''-3'48''-3'50''. Anem agafant a molta gent, i m'agrada, d'un grupet a un altre, fent sang.
Diego demostra que va sobrat. Al kilòmetre 7, anem al capdavant d'un grupet de 7. Ell tirant i parlant tota l'estona, jo darrere, fresquet, els demès, tocaets per a estar allí. A Diego li cau la botelleta que porta, i a 3'47'' se tira cap al terra, l'arreplega, s'incorpora, pregunta si anem be, i continua tirant de tots. Darrere de mi escolto, "ostia que tio! "si va sobrado"...dins de mi pense que no saben qui es. Si, va prou sobrat.
A partir del 10 tot canvia, fem un gir i anem contra el vent, que no bufa molt, però es fa notar. Diego em diu que em fique darrere, que mossegue les dents i que tire...
Del 10 al 15: 3'57''-3'54''-3'52''-3'49''-3'47'', Tot el que havia "gaudit" (si en l'asfalt s'arriba a fer) en els primers kilòmetres, comence a sentir que ho perd. Les coses s'estan ficant lleigs, no me mola ni un duro com pot acabar tot açò, i ja nomes me queda pegar-me a Diego i confiar en tot el que em diu. I es que la veritat que no para, els 21 kilòmetres animant-me, tirant de mi, i ho està aconseguint. Jo no còrrec, ho fa ell, jo el seguisc.
Ultims 6 kilòmetres. 3'53''-3'49''-3'50''-3'52''-3'51''-3'45'' i esprint final a 3'25''. No m'agrada l'asfalt, mai m'agradat, que faig jo ací, putamerdadelocurestransitories, que s'acabe açò. Vaig un poc/molt fundit, però Diego es el que m'aguanta. Seguim agafant a molta gent. Estem fent una carrera perfecta i encara que jo vaig dir molt prompte que volia baixar de 1h23', reconec la dificultat, per a un mindundi com jo. Però he d'aguantar estos últims kilòmetres. Pense lo contenta que es ficarà Lola, fer córrer a la gent que corre de per si, es mes fàcil, però fer-me córrer a mi, es complicat, molt complicat, i ella ho està aconseguint. Pense amb Diego, ell té quasi més il·lusió que jo. No para el mamon, jo ofegat i ell girat a 3'50'' cara a mi, animant-me. Que tio més gran!!.
En meta el crono es para en 1h22'01'' Siiiiiiiiiiiiiiii, havia baixat i molt de les 1h23' d'objectiu. Siiiii, crec que es una bona marca. Però sempre tinc el dubte de si el que he fet està be, o no. Tal volta no siga un conformista, i pense que sempre es poden millorar les coses. El primer en felicitar-me, es Diego, està content per mi (supose que es que ho he fet be) Així, ja puc dirigir-me a la meva entrenadora, i esperar la seva impressió. Estic mes nerviós que abans de la cursa...
Lola està contenta, em diu que he fet una bona marca....Jo ja puc estar content. Perquè soc així, i abans de mirar per mi, m'agrada sentir que la gent que me rodeja està contenta. Si m'haguera dit que era una merda de marca, haguera sentit que li havia fallat. Ja tinc MMP, rebaixant l'anterior de 1h31'.
De camí a casa, Diego està emocionat, i em diu que la meva marca en 10.000 es pot rebaixar. Vol fer-me de llebre a Almassora, i intentar baixar el meu temps. Jo vull tirar-me per la cantera, no vull mes asfalt, però veient la il·lusió que té, tampoc puc dir-li que no....Farem Almassora....igual que perga la cama!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario