Asfalt, Part 1a. by ARV

Fa uns mesos, degué pegar-me un colp al cap, prou fort, que va fer que es produïra dins de mi un trastorn transitori, que per sort ja he superat. En aquest període de locura, vaig decidir fer carreres d'asfalt, més concretament, volia fer un 10.000 i una mitja.

Em vaig seure amb la meva entrenadora, Lola Peñarrocha, per a parlar del tema i li vaig fer el plantejament..........

Jo: Lola quiero hacer asfalto

Lola: Vale, guay, ¿Cuándo?

Jo: (en veu inocent...) En 2 semanas un 10.000 y tres después una media.

Lola, amb una veu dolça  i plena d'amabilitat em va dir..."y un huevo, yo en dos semanas no te preparo para nada, quien te has creido que eres??. O hacemos las cosas medianamente bien, o res”  (ostia que tiaaa!!)

I clar a vore qui li discutís les coses, em vaig trobar amb una planning de 5 setmanes per al 10.000. I només me l'envia, el mire de dalt a vall, 1 vegada, 2 vegades, 5, 10, 100 vegades!!!!! NO HI HA RES DE MUNTANYA.....però de que anem???, estem locos o que???  Ja se a que es referien els Maies en la teoria de la fi del mon!!! Mare meua aon m'he ficat!!!!!  Al segon dia ja no me molava la idea, i maleïa el suposat colp, pero com encara estava pres d'aquesta locura, ací estava jo, vinga el canvi, la serie, l'asfalt, i els llargs del cap de setmana de............si si....de 60' (alaaaaaaa )

El 10k

El 10 K elegit va ser el de València, carrera que es disputava paral·lelament a la Marató. Gran ambient, moltíssima gent inscrita, moltíssimes il·lusions en joc, i allí estava el menda...que la il·lusió la tenia en un lloc que vos diré en privat si es que voleu saber-ho.

En les carreres de muntanya es prou senzill tot, arribes, arreplegues el dorsal, xarres amb la gent, calfes, fiques un fax d'última hora en consevol lloc, rodetjat de natura, vas a l'eixida que es ben fàcil, pum i fora....

Es este 10.000 tot se'm complicava. No trobava l'eixida, 15.000 persones nervioses per allí, una xica de l'organització que m'envia a prendre per cul per a entrar als caixons del 10k i quan arribe, em diuen que no, que prendre per cul està a l'altre costat. Apretó dels últims moments, on fiques el fax, darrere d'un cotxe, a la costat d'un paisano, en un arbre de l'avinguda davant de tota la gent, baix una alcantarilla,.....pufff... son tot problemes. No hi ha fax, et conformes amb un riuet a un jardinet public i amb la llengua fora, arribe a l'eixida.

Els entrenaments fins aquest dia havien anat be, però unes complicacions em feien anar amb cura al 10.000. A mes, havíem decidit Lola i jo, que depenent del temps, seguiríem amb la temporada asfaltil o buscaríem un bon psicòleg per a tractar-me la locura.

L'eixida es per a emmarcar, tiren una mascletà, paren la marató, als del 10.000 ens deixen fer, puffff, com la Marató de Castelló no hi ha res. Bé, la idea que portava jo era baixar la meva MMP, que estava en 39'12''. La de Lola baixar, però molt, ja que pensava que esta marca no era significativa.

He eixit a baixar de 39', i si es possible, arrimar-me molt als 38' pelats. Els 7 primers kilòmetres no els disfrute, vaig bé de cardio, però amb altres problemetes que no venen al cas. Quan els problemetes desapareixen, o el meu cos aconseguís assimilar-los, decidisc apretar, queden tres. Ara es el cardio el que també se'n va a fer la ma. Tampoc gaudisc ara. Ja no vaig be de res. Nomes vull arribar, veig l'arc....arribe, es de publicitat, veig un altre arc, arribe, també es de publicitat, vull cagar-me en algú, pero ja he vist que en la capital, no es fàcil cagar. Arribe a l'arc de meta, hi ha un crono, ara no m'enganyen. Aprete les dents com me va ensenyar el meu nebodet....

A la fi, 37'44'', MMP, amb una mitja de 3'46 el kilòmetre. Ja està bé. Ara, les sensacions....millor no explicar-les.

Estic content, he baixat la meva marca, encara que tinc una sensació rara, com si peguera haver fet més. Parle amb Lola, i la seva sinceritat que fa mal al principi, em fa pensar les coses....Amb la seva veu dolça em diu........" Vaya mierda de tiempo que has hecho, además, si has corrido como dices, volvemos a la montaña y nos olvidamos del asfalto, no vale la pena tanto sufrimiento"...........la mare que l'ha parida

Com soc molt cabut, li dic que vull continuar amb el pla, igual que no torne a córrer mai mes. Ara estic ferit. M'apunte a la mitja que m'aconsella el meu amic Miguel Angel Duplas, jo li dic la data, i ell me la busca. Es com un calendari de carreres, però en persona. Vaig a patir 2 setmanes mes i au, s'acabat l'asfalt.

Desprès d'inscriure'm, una senyal del cel em fa replantejar-me tot açò....a dos dies de la mitja, va i la suspenen!! No me jodassssss!!!! Estic ja saturat d'entrenar, no tinc cap motivació, i em costa tot molt, i ara açò. Vull tornar a la muntanya!!!! però clar, seguisc sent el mateix cabut que fa una estona...i em dic que tinc que acabar la feina. Així que consulte el meu calendari de curses...

JO: Miguel, dime una carrera para ya!!!

MIGUEL: Media Maraton del Samaruc, Algemesi...2 de diciembre.

JO: Joder que tio...te las sabes todas.

Be, aixo suposa una setmana més d'entrenament, nomes una, jo crec que aguantaré.

Ja per este punt del camí, cap al meu objectiu asfalter, el meu amic Diego, havia decidit acompanyar-me a l'esdeveniment, i es mes, em faria de llebre. Aquest possiblement, va ser el fet que em va acabar de motivar i no caure en la mes absoluta desesperació i desanim total.

Quedava una setmana, fem l'ultim entrenament de qualitat. Lola m'havia marcat uns 20' de calfament, per a desprès fer 5-6 mils i res més, tornar al cotxe descalfant i molts estiraments...Aixo es va traduir en...

20'cc, 5 mils contra el aire a ritme de pato i per acabar, quan tornavem cap a casa, veiem dues figures per la ronda, ostia els Robres!! Fran i Javi. La veritat que t'alegres quan veus a amics, així que a Diego i a mi, no ens costa acompanyar-los un "ratet".... a la fi 1hora26minuts d'entrenament i 16kms....No esta mal a tres dies vistes de la mitja. L'havia cagat!!! Diego i jo ens riem i jurem que Lola no sabrà res d'açò.

Ja s'acabat, fins a la mitja, no em fique les sabatilles.

parem a beure!

CLASSIFICACIO