C.M. GR-33

C.M. GR-33

miércoles, 28 de mayo de 2014

MIM By Diego Marin

La cursa va començar prou díes abans, i el 17 de maig va ser una continuació de tots els entrenes viscuts amb companys i amics.

Les sensacions eren molt bones. A més, ja havíe estat parlant amb Víctor Bernat, i, amb més gent, la estratègia a seguir. En principi no volia anar amb el grup de davant, objectiu, baixar del meu millor temps. Víctor tenía unes expectatives més altes, i em deia que jo el podría seguir perfectament, però jo no ho vèia clar. Tenía molts dubtes, no havía pogut entrenar tot el que volía, i no sabía com em respondrien les cames a partir del km 40. La Serra de la Creu i la Lloma em feien molt de respecte. 

El dissabte estaven tots, familia i amics, així que tocava disfrutar al màxim. Vaig calentar amb el meu germà César, que, encara que ell no ho diga, estava nervioset, i després anàrem a l'eixida a buscar a Víctor, Vicent, Paco, Rubén, Lola, Antonio, David, Raúl, Claudio, Roberto, Sonia, Ali, .... buf,...tots... 

Em vaig possar la música, i les cançons em van ajudar un poquet més a saborejar eixe moment. Juanan va començar molt fort, i jo vaig eixir al costat de Víctor. Allí, només eixir de les pistes, pels de punta fins a la pedra¡¡¡¡.

Es formà un grupet de 6 o 7 corredors, que vam anar junts fins a Borriol. La pujada a la pedra la va afrontar Víctor amb més força, i jo el vaig seguir, deixant-li uns metres de ventaja. Una vegada dalt ens vam ajuntar, i vam parlar un poquet fins al avituallament. Alberto, Silvia, Alex, Marta, Toni... ràpid, massa, ràpid. 

Passat l'avituallament ja estàvem els tres, amb la companyia d'un crack com Santi i un fora de sèrie com Victor. Qué bons, qué grans. Pista d'asfalt, comentant que hem passat molt ràpids, i Santi, amb la tranquilitat que el caracteritza, ens conta que no recorda els temps de pas d'altres anys....mareeeeeee.... 

A l'arribar a la senda tècnica de baixada li done pas a Santi per a que tire ell, jo detràs i Victor tanca el grup. Arrivem a la pista, i seguim els tres junts. Li faig senyal a Víctor per vore com està, i ell em diu que ok, tot va bé. Passem la carretera de Morò, ambient espectacular, Calvo ens anima, al igual que la resta de gent. Seguim tirant. 

Quan agafem la pista de terra em posse jo davant, el ritme el tinc molt controlat i el pols també, així que vaig disfrutant del moment, de la música, del temps, ja que la calor no apreta. Arribem a la Bassa, i allí hi ha molta gent. M'espera Vicent amb l'avituallament, està Alejandro, també Robres, i Silvia, Alberto..... Menje un poc, i espere a Victor i Santi, que anàven uns metres detràs, però ens fiquem a pujar un poquet i seguisc sent jo el que tire... (cabeza de carrera, como le gusta a Lleonart, pense... i pels de punta). 

Creuem la rambla i agafem la pista, ja es nota que el sol està alt i fa calor, i seguim els tres junts, separats uns metres. Enfilem la pujada a Useres i jo em fique a caminar, però està tota la gent animant, el cos i el cap no s'aguanten, va, a trotar un poc, i pels de punta... veig primer a Albi, després ja està Alex, Cristòbal, ... i li done la mà a Marta, Toni també està... Alex m'acompanya, em pregunta com vaig, i li dic que molt bé. Eixim de Useres el tres junts. A la pista de formigó de l'eixida va davant Santi, i enfilem la pista de terra. Ens posem els dos junts i Victor detràs.
Arribem a la senda, i jo els done pas als dos, sé que jo allí caminaré. Victor se'l veu còmode i va trotant, i Santi també, jo a caminar. Victor imposa un ritme fort i es deixa a Santi. Per la meua part, caminant corrent, li deixe uns metres a Santi, però sé que a l'arribar a la pista, abans de la baixada el puc agafar. Així és, quan coronem, cambie un poquet el ritme i em fique al seu costat, darrere. La baixada la fa ell davant. Quan toquem la pista, ens posem junts, però vaig bé i li agafe uns metres d'avantatge. Passem el Mas de la Vall, i ens dirigim a Torrocelles. Allí tenen que estar Inés i Marta, els donaré un besset i això m'anirà bé per a afrontar la pujà a la Lloma. 

Ja no veig a Víctor, i m'alegre molt per ell, perquè pense que si seguix el ritme baixarà de 5h:30min. A Torrocelles pels de punta un altra vegada, tots animant, Alex ja m'espera. I les xiquetes? A l'eixida em diu, però creue i em pose a còrrer i no les veig. Així...que a continuar... Arribe al creaument del sender amb la pista de Llucena i allí està Merypeixetdesequia, i em dona ànims.
Les cames ja no estan fresques, em pose a caminar. Va, pense, vas molt bé de temps, només queden 2 hores, i meta. El parcial Useres – Torrecelles ha sigut el previst, així que em puc agafar la pujada amb tranquilitat, porte molt de marge. La prelloma es fa molt llarga, camine molt, intente trotar, però poca estona, els bessons estàn carregats, i els isquios també els note presents. Just abans de la senda de la lloma em passa Santi, i em dona ànims. Ell va molt bé, està trotant, i el perd de vista de seguida. Jo seguisc a la meua, caminar, i prou. Arribe dalt i em trobe a Fran i els amics d'Alex, m'animen, i em pose a còrrer, ja he passat la lloma, i no he mirat per a res el rellotge, em dona igual, l'objectiu és acabar. 
Quan agafe el camí de terra, just abans de fer la senda que creua la pista asfaltada de la lloma em surt un tío de blau de dins d'una malla, ostia, és Víctor. No sé si m'ha vist, el tinc a 50 metres. A l'avituallament de la lloma anem junts, perfecte pense, a vore si podem continuar junts, ens anirà bé als dos. Quan agafem la pista em trobe millor, però les cames no agafen un ritme alt (el ritme que jo hagués volgut, i que volia al tocar eixa pista). No hi ha res més, així que el ritme és eixe. Note que Víctor no em seguis, però jo vaig lent, crec. Desde la granja, veig a Santi que està a punt de pujar l'empedrat d'entrada a Xodos, em porta poc més d'un minut. Vaig corrent, però al arribar a l'empedrat tinc que caminar. Allí està Robres, i li dic que les cames ja no van, m'anima i em diu que tinc a Santi a tir, però tinc clar que Santi em dona igual. Objectiu a partir de Xodos acabar. 

En Xodos està Alex, també Calvo que m'anima, i Vicent. Faig lap, i no anem tant mal, però sé que este tram final em costarà. Agafe referència de temps, hem de pujar el Marinet amb 25', caminant. Alex m'acompanya, arribem a la senda, i a caminar, ell em diu que trotem, però no puc, tinc que recuperar-me un poc. Intente trotar, però tinc por, els bessons s'apreten, i els cuàdriceps ja fa estona que ho estan. Espere que no es trenque res, perquè, ... vull acabar. Faig lap dalt de Marinet i em surten els números. Estic content, i animat, sols em queda banyadera control i meta, 20' i 15'. Allí està Alejandro, i a la pista ens espera Manzano, ens dona ànims, em diu que el tenim a 2 minuts, però li dic que em dona igual, hi ha que acabar. 

És pista de baixada, però no puc estirar les cames el que voldría, anem molt espai, i Alex es dona conte. Allarguem zancà em diu, jajajajajajaja...quina risa. Comencem la pujada, la primera graella de la banyadera, i caminem, igual que les següents que vindran. Arribem al control, mire el rellotge i veig que baixarem de 5h40', un temps que no tenia en ment. 
Ara hi ha que disfrutar fins a meta. Anem els dos, ell m'anima, ja ho tenim, tornaré a acabar un altra MIM, la segona. Ja veig la teulada de l'ermitori...ja estic... Està Marta i les xiquetes...què feu? Aneu a meta i entre amb elles, li dic. Se'n van corrent, igual que jo... m'abrace amb Vicent, ...enfile l'entrà, i estàn Inés i Marta, i ... pels de punta, entrem junts, corrent, emocionat, molt content, gran carrera, he corregut com mai ho havia fet, i com no pensava que es puguera fer-ho. 
Fa uns anys ... el passat és passat. Moltes gràcies a tots per fer-me passar un día tant especial. Inolvidable. 


1 comentario:

  1. Enhorabona Diego.!!!!!Eres un tio molt dur i bragat, espere que pugues gaudir molts anys més d'este esport.

    ResponderEliminar