C.M. GR-33

C.M. GR-33

martes, 18 de noviembre de 2014

CRÒNICA DEL CAMPIONAT D'ESPANYA PER CLUBS

Afrontar una marató de muntanya amb 2700 metres positius sempre es fa amb una posició de respecte, però si a més es tracta d'un campionat d'espanya de clubs i et toca representar al teu club, este respecte es multiplica.

El Parc Natural de Montseny es un lloc espectacular, on els paisatges de la tardor semblen retocats amb photoshop. Aquest contrast és fa més patent vist des de lluny, el verd obscur de les alzines que trobem al costat de Sant Esteve canvia a marró clar-oscur de les fagedes que van soltant les fulles, entremesclat-se amb pinedes i avets.
Amb els membres de l'equip definits des de feia un temps, varem enviar abans de la proba una expedició per a comprovar la duresa del recorregut, cosa que vam corroborar de seguida. La pujada al Matagall, seguida de les Agudes fins al Turó de l'Home posarien a cadascú al seu lloc. 

Sortírem de Castelló, i vam arribar cap al migdia. Tocava reposar i agafar forces, però el fet d'estar envoltat d'aquells paisatges, amb la frondositat de la vegetació, mesclat amb l'olor a humitat, ... tota una barreja d'elements que et conduïa a que la inquietud s'apoderés de les cames, i les ganes de sortir a la muntanya per aquelles sendes i corriols fora l'únic pensament que et passara pel cap.
Vam compartir estància amb els companys del Club de Muntanya d'Alfondeguilla, que ens van deixar part de la casa que havien alquilat. A les 16.45, després del descans obligat, encara que l'únic que va dormir va ser Rubén, vam sortir a estirar les cames. La casa rural en la que ens vam quedar es trobava mimetitzada amb l'entorn, enmig d'un bosc d'avets, així que, només eixir de casa et trobaves ja amb un camí, com no, ascendent, però que et convidava a respirar un aire pur ple de colors. Menys mal que la PRESI ens va frenar i va ficar un poc de cordura, si no, el rodatge .... 

Després de la dutxa vam anar a Sant Esteve de Palautordera, on es lliuraven els pitrals per a la cursa. L'ambient que es respirava al poliesportiu era el d'un gran esdeveniment, hi havia molta gent, i molts coneguts.
Finalment tornarem al nostre refugi en mig de la muntanya, on vam fer un sopar de germanor amb el CE d'Alfondeguilla. Després, cadascú a preparar tot el necessari per al dia següent. Sortien els dubtes, tèrmica? Agafem impermeable? Plourà? Cadascú amb els seus dubtes personals... Per al diumenge havien donat 8º a l'hora de l'eixida, però al Turó del Home donaven sensació tèrmica de -2º. La planificació era un punt important. 

El dia es va obrir perfecte per a practicar la muntanya. No feia massa fred, i semblava que els núvols no els veuriem. A les 7:30 estàvem tots al lloc de la sortida, i a escalfar, cadascú al seu aire, fent les últimes necessitats i preparant-se per al que ens esperava, però, sobre tot, amb moltes ganes de que donaren la sortida. 

Diego i Rubén es van col·locar en les posicions capdavanteres, i al km 2, Rubén ja es va distanciar...duuuurrrrrrr¡¡¡ Migue va sortir de menys a mes, i com sempre, Vicent, va planificar la proba a un ritme constant, amb l'experiència que porta a l'esquena sabia perfectament on anava. Lola va eixir per detràs, agafant un grup de companys que la conduirien a fer una gran cursa. Laia, més conservadora, coneixent ja tot el que li venía per davant, va eixir un poc més tranquila, sense arriscar més del que calia al començament de la proba. 

Rubén, després d'arribar al control de Sant Bernat, ja es va adonar que era un dia per a patir, va entrar amb Diego al control, i van fer la pujada a Matagall pràcticament junts. A la baixada, cadascú pa imposar el seu ritme, Rubén sabia que l'objectiu era acabar, Diego va tirar endavant, amb altres pensaments al cap. Per a Marin tot va anar bé, fins al km 27, on va aparèixer “l'home del palo”, i degut a una pèssima planificació en l'estratègia de la cursa, va fer que cambiara l'objectiu, arribar al Turó i després.... intentar acabar. 

Migue va fer una gran cursa, anant de meys a més, i acabant amb un temps de 4h41'. Vicent per la seva part, i malgrat la seva experiència en curses tan dures, també li va passar factura la pujada a les agudes, però tot i això, i amb la constància, seguretat i serietat que el caracteritza ho va donar tot fins a meta, parant el crono per baix de les 5h. 

Lola es va exprimir al màxim, donant-lo tot en els últims km de baixada, aconseguint pujar al caixó en la tercera posició. Laia, amb una gran cursa, va aconseguir parar el crono per baix de les 5h10'. 

Al final, després de que ens digueren que en la classificació provisional estàvem tercers, vam aconseguir una meritòria quinta posició en el campionat d'Espanya de clubs. 

El pròxim any el CM GR33 tornarà a estar, no ho dubteu, i amés ho tindrem molt prop de casa...K25...PN de Calderona¡¡¡¡¡

No hay comentarios:

Publicar un comentario