C.M. GR-33

C.M. GR-33

jueves, 24 de enero de 2013

GR10 Xtrem by Sonia Escuriola


El dia 19 de Gener el tenia marcat en el calendari com al primer objectiu de l'any, objectiu especial per dos coses, primera cursa amb el nou club i segona perque anavem a disputar la cursa com a parella mixta el meu company David i jo.

A les 5:50h del matí arribem al pabelló esportiu de Puçol, on ens trobem a la resta de companys del club: Vicent, Lucas i Paco... (que tres cracks!!!)...

Començem la carrera i poc a poc anem agafant el ritmet trotaoret fins que arribem a la primera pujada, i quin embotellament!!! Buffff... paciencia i a esperar que la cosa vaja fluin... ens toca parar.nos i esperar per poder pujar poc a poc la pujada.

la nostra gran parella, disfrutant junt
del que més els agrada fer..

Esta parada em va bé per a llevarme un poc els nervis del inici, una vegada passem l'embut tornem agafar el ritme bo, arribats a Segart, primer control d'avituallament, comença el que per a nosaltres dos va ser el tros més bonic del recorregut, ens endinssem per unes parets verticals, en alguns trams de trepada en cadena per una canal meravellosa... anem passan gent i ens anem motivan mutuament, arribem a una bonica senda la cual fem a ritme rapidet fins arribar a Serra, segon control d'avituallament (km 24), agafem un sandwich de nutella... ummmmm, que bo!!! i a seguir cap endavant, primer per una senda fins arribar a un tram de pista interminable que ens portarà a Gàtova, control d'avituallament del km 47, on reconeixem cares de molts companys i amics que han vingut a animar en la carrera... A partir d'ací començaria el meu calvari, 18 km de pista, on el ritme tenia que ser molt constant i on el meu genoll no acompanyaba a dur a terme dita feina, David intenta animarme pero el dolor ja es intens i arribats a este punt, li dic a David que no vuic agreujar més les molesties que estic sentin, decidim mutuament baixar el ritme i afrontar els km que ens queden fins a Montmayor a un ritme més cómode i menys lessiú per a la meua articulació, i alló mateix el GR10 acaba per a nosaltres...



A ningú li agrada pendre aquest tipus de decissions, pero creem que de vegades es millor pedre una batalla per al final de temporada poder dir que em guanyat la guerra.

Jo encara no he escrit l'última paraula en aquest club, de segur que la próxima crónica tindrà un millor desenllàç...


  

Sonia Escuriola.

No hay comentarios:

Publicar un comentario