El dia 19 de
Gener el tenia marcat en el calendari com al primer objectiu de l'any, objectiu
especial per dos coses, primera cursa amb el nou club i segona perque anavem a
disputar la cursa com a parella mixta el meu company David i jo.
A les 5:50h
del matí arribem al pabelló esportiu de Puçol, on ens trobem a la resta de
companys del club: Vicent, Lucas i Paco... (que tres cracks!!!)...
Començem la
carrera i poc a poc anem agafant el ritmet trotaoret fins que arribem a la
primera pujada, i quin embotellament!!! Buffff... paciencia i a esperar que la
cosa vaja fluin... ens toca parar.nos i esperar per poder pujar poc a poc la
pujada.
la nostra gran parella, disfrutant junt del que més els agrada fer.. |
Esta parada em
va bé per a llevarme un poc els nervis del inici, una vegada passem l'embut
tornem agafar el ritme bo, arribats a Segart, primer control d'avituallament,
comença el que per a nosaltres dos va ser el tros més bonic del recorregut, ens
endinssem per unes parets verticals, en alguns trams de trepada en cadena per
una canal meravellosa... anem passan gent i ens anem motivan mutuament, arribem
a una bonica senda la cual fem a ritme rapidet fins arribar a Serra, segon
control d'avituallament (km 24), agafem un sandwich de nutella... ummmmm, que
bo!!! i a seguir cap endavant, primer per una senda fins arribar a un tram de
pista interminable que ens portarà a Gàtova, control d'avituallament del km 47,
on reconeixem cares de molts companys i amics que han vingut a animar en la carrera... A partir
d'ací començaria el meu calvari, 18
km de pista, on el ritme tenia que ser molt constant i
on el meu genoll no acompanyaba a dur a terme dita feina, David intenta
animarme pero el dolor ja es intens i arribats a este punt, li dic a David que
no vuic agreujar més les molesties que estic sentin, decidim mutuament baixar
el ritme i afrontar els km que ens queden fins a Montmayor a un ritme més
cómode i menys lessiú per a la meua articulació, i alló mateix el GR10 acaba
per a nosaltres...
A ningú li
agrada pendre aquest tipus de decissions, pero creem que de vegades es millor
pedre una batalla per al final de temporada poder dir que em guanyat la guerra.
Jo encara no
he escrit l'última paraula en aquest club, de segur que la próxima crónica
tindrà un millor desenllàç...
Sonia
Escuriola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario