ULTRA CAVALLS DEL VENT

El divendres, tot feia pensar que no anava a ser una prova fàcil. Les condicions climatològiques estaven complicant-se i res feia presagiar que anirien a millor.

Com ja vam anunciar, anava a ser una gran carrera, i ho va ser a nivell esportiu. Ja que tant en xiques com en xics, els favorits compliren amb les expectatives i aconseguiren el record de la prova.

En xics, Kilian Jornet va fer la seva carrera. Corrent la majoria del recorregut acompanyat d'algun rival, com ell va dir, "preferia córrer acompanyat degut a les condicions climatològiques". Primer amb Tofol i desprès amb l'Anton Kupricka, amb el que va tindre una lluita per la victòria final.

Kilian va rebaixar el record del Miquel Angel Heras, i va arribar a Bagà amb un temps de 8h42'27'' . Kupricka va fer un temps de 8h49'56'' temps que li va traure el Kilian en la darrera pujada, en la pujada dels Empedrats. Tancava el pòdium l'americà Dakota Jones amb un temps de 9h26'25''.

Podem dir que Kilian ha sabut llevar-se la punxa de les seves darreres participacions, en les que hi havia abandonat.

En xiques, va ser Emili Forsberg qui va manar a la prova durant molts kilòmetres, portant un duet perseguidor molt perillós, com a la fi es va demostrar.

Aquest duet format per Anna Frost i Nuria Picas van donar caça a l'Emili i es van presentar a meta quasi juntes amb un temps estratosfèric i que feia que les tres corredores entraren en el top ten de la classificació general.

A la fi, Nuria va ser la que se'n va portar el gat a l'aigua en un emocionant final amb l'Anna Frost. Nuria va rebaixar mes d'una hora el seu temps establint un nou record de la prova amb un temps de 11h34'38'', li seguia Anna Frost amb un temps de 11h35'18'' i la tercera va ser Emilie Forsberg amb un temps de 10h39'46''.

Els nostres, 

Desprès de l'anunciament del mal temps que es preveia, en el club estàvem prou preocupats per com es desenvoluparia la prova. Si be teníem clar que els nostres amics Xari i Vicent son gent molt experimentada, sabem que en la muntanya tots son iguals i el perill es igual per a tots.

La carrera va ser ben diferent per a ells, i en el cas de Vicent, les condicions climatològiques que es van donar, foren les que al final li portaren a tindre que retirar-se en el kilòmetre 44, al refugi Prat d'Aguiló, perquè començava a tindre símptomes d'hipotèrmia i el temps no anava a millor. Pintava mal la cosa, i segurament una decisió dura, perquè tal i com ens diu, fins este punt anava molt be físicament i portava un bon crono, però va ser una decisió molt cabal per part seva.

Tenim clar que el nostre amic, el gran Vicent, tornarà a Bagà a finalitzar el treball i demostrar la qualitat que té. Ara toca passar pàgina, buscar nous reptes i continuar gaudint de la muntanya. Molts ànims Vicent i a continuar!!!

La cursa de Xari va ser diferent a la del nostre company. Aquesta vegada, encara que no era una prova objectiu (recorde'm que va aconseguir la inscripció a última hora) la nostra amiga anava molt motivada i amb ganes. Tal vegada amb més ganes de tornar a retrobar-se amb la muntanya, passar-ho bé, patir com ens agrada patir...i allà es va anar, carregada de ganes de disfrutar.

Xari es va trobar bé durant tota la cursa i va fer un carreron. Es va ficar dins del Top Ten, aconseguint la 7a posició, que amb el nivell que hi havia sap com una victòria més. I sobretot, acabant molt contenta. Això si, va tindre que patir com tothom les inclemències del temps, amb molta aigua i fred, però demostrà que es una gran corredora, lluitadora i que té molta qualitat en les seves cames.

Xari, a vore si tens un poc de temps i ens contes la cursa......

Ens alegrem per ella, perquè la veritat, que s'ho té merescut, per tot el treball que fa en els entrenaments per a donar-nos totes estes alegries.

La prova va estar marcada com venint contant, per les dures condicions climatològiques que van haver, i com aixi ho posa de relleu els nombrosos abandonaments que tinguera. Al voltant del 75% dels participants (un total de 673 corredors).

A la fi, el que es una festa per a tots els que ens agrada aquest mon, va tindre un trist final, ja que com tots vos heu fet resó, varem tindre la desgraciada noticia de la mort d'una corredora catalana, Teresa Farriol, gran ultrafondiste i membre d'aquesta gran família que son els corredors per muntanya.

Des d'aquestes línies, el C.M.GR33 volem mostrar el nostre condol als familiars i amics de la Teresa.

WEB DE LA PROVA
CLASSIFICACIONS

Cavalls del Vent by Vicent Peris

I els cavalls es van desbocar…….

Les previsions meteorològiques durant la setmana prèvia, eren dolentes per al dia de la cursa. Sempre queda l’esperança de que tot siga un poc al revés de com diuen. Però, no va ser així. Segon objectiu important de la temporada i segona vegada que l’oratge anava a jugar un paper important, aquesta vegada amb unes condicions totalment opostes a les de la calurosa CSP. 

Vicent amb l'Anna Frost

A la reunió tècnica del divendres per la vesprada, des de l’organització ens donàven l’esperança de que l’oratge durant el trancurs de la cursa podia canviar a millor. I el dissabte per el matí, quan vam arribar a Bagà, no plovia i la temperatura incitava a eixir com vam eixir la majoria, de curt.

Ara bé, mitja hora abans de la sortida, ja “tancats” dins de la zona d’eixida, van començar a caure unes gotes, que ja no pararien en tot el dia.

Arribava bé de forma i amb moltes ganes de fer-ho bé. Vaig agafar una bona posició a l’eixida, darrere de tots els “pro”. La plaça plena de corredors i les porxades dels costats abarrotades de gent. La banda sonora per a l’ocasió, la de la película “El Último Mohicano”. Els pels de punta. La motivació a tope. Mireia i Jordi en els meus pensaments…….Tots ingredients perfectament combinats per a donar-ho tot.

La primera part de la cursa, fins al Niu de l’Àliga (2.500m)  eren 14 km. i algo més de 1.800 mD+ del tiró, sense descans. No pare de ploure, però no fa fred. I les dures rampes fan que el cos trenque a suar de mala manera. Així que fora maniguets i fora buff. Ara bé, conforme anem agafant altura, la temperatura va baixant i la plutja va agafant més intensitat. Així que una altra vegada a tapar-se.

L’ambient durant varios punts de la cursa, ha segut espectacular. M’ha fet recordar a Zegama. 

Arribe a Niu de l’Áliga en 2h12’. Porte 10’ de retard respecte del temps que m’havia marcat, però conforme està el terreny, ho puc donar per bo. Sense perdre gens de temps, ompli els botellins i comence una llarga i tècnica baixada. Vaig amb moltes ganes i estic disfrutant, baixant fort i amb seguretat. Després de la meua lessió de turmell, m’ha costat molt de temps agafar aquesta confiança, però per fi torne a disfrutar baixant. 

Entre aquest refugi i el següent, Serrat de les Esposes, vaig continuament passant corredors, sempre guanyant posicions, sense que ningú m’adelante a mi. Bé.

Vaig totalment banyat, però no tinc fred. A Serrat està Lucas i em pregunt si vull una samarreta llarga i un buff sec. “Pardillo” de mi li dic que no. Agafe un troç de plàtan, ompli un botellí i encare el cami cap al següent refugi. En poc més de mitja hora estic en Cortals. Allí ompli els dos botellins i encare un llarg tram fins a Prat d’Aguiló, on tenim una bossa amb material, que l’organització ens ha pujat fins allí. L’oratge va a pitjor. Plou fort, el vent és gelat i en alguns trams hi ha una densa boira que dificulta la visibilitat. Però el ritme que porte i les sensacions són bones.

Però, quan porte algo més de 5 hores de cursa, comence a tindre més fred del compte. Estic perdent altura i cada vegada tinc més fred. Tinc les mans gelades. Cada vegada que tinc que beure, tinc que apretar el botellí amb les 2 mans, ja que amb una no tinc prou força. Em costa fins i tot apretar un gel per a posar-me’l a la boca. La boca comença a tremolar-me inconscientment. I la mandíbula se me bloqueja per el fred.

Arribe a Prat d’Aguiló i lo primer que faig és agafar la bossa, amb la intenció d’entrar al refugi, posar-me roba seca, recuparar-me un poc i tornar a reprendre la cursa. A més em diuen que vaig entre els 20 primers. Entre al refu i em pregunten qué vull fer. I sense pensar-ho gens els dic “continuar”.  Però, tire a llevar-me la motxila i no puc ni desenganxar els passadors. Em tenen que ajudar. Estic tremolant tot a una com un cascabell. Dins al refugi, tapats amb mantes i amb mala cara, Tòfol Castanyer amb el suero posat, Ivan Ortiz, Joe Grant, …..corredors tots ells de primera fila. Heras també ha plegat ací. I alguns ho han fet inclús abans.

Em canvie la roba, em tapen amb una manta, em donen un caldo ben calent i em fan seure davant de l’estufa. No puc parar de tremolar. Em passen per el cap mil pensaments. Però al final, de manera més que encertada, decidisc abandonar. L’última hora de cursa he patit molt de fred i no he disfrutat gens. No para de ploure. Estem només a 3ºC. Sé que si isc d’ací em queda una pujada de 400 mD+ que em tornar a portar a 2.500 m. on encara farà més fred. Cada vegada la cursa serà més solitaria……Ja està bé de patir per avui. A partir d’ací ja juguem amb la nostra seguretat. Hi ha vegades que disfrutem patint, però avui no toca.

Tinc que dir que el tracte de l’assistència mèdica al refugi va ser de matrícula. D’ací ens van baixar amb cotxe al poble de baix i després en bus fins a Bagà. 

Aquesta vegada, la muntanya i l’oratge m’han vençut. Però algo he aprés. Tal i com va dir el divendres a la reunió tècnica Joan Solà (un dels responsables de Salomon a Espanya), “no hi ha mal oratge, sino mala roba”.

Cavalls del Vent, tornaré a rematar la feina.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEE !!!

V MARXA A PEU ENTREPARETS

Amb la cursa de Vilafranca realitzada el passat diumenge 23 de setembre, es posava punt final a la III Lliga de curses de muntanya Castelló Nord i la I Challenge de curses de muntanya - Diputació de Castelló.

El C.M.GR33, conseguia així dos nous títols per part dels nostres atletes Miguel Ángel Duplas, amb una tercera posició en la Lliga Castelló Nord, i campió de la I Challenge, i Silvia Sos que aconseguia per segona vegada consecutiva el títol de campiona de la Lliga Castelló Nord.

V MARXA A PEU ENTREPARETS

Fins la localitat de Vilafranca es van desplaçar els nostres companys Miguel Ángel, Xari i Silvia, tots tres amb objectius totalment diferents però units per la mateixa finalitat, gaudir de la muntanya i d'un matí amb pre-carrera, carrera, esmorzar i xarradeta!!

Miguel Ángel, només amb acabar la cursa, s'assegurava la tercera posició en la Lliga Castelló Nord, i la I Challenge la tenia més que guanyada. Així que sense presió alguna, va eixir amb el grup davanter per aconseguir una meritòria setena posició, amb un temps de 01:56:31. Recordem que hi havia un gran nivell en els corredors participants com van ser Cristobal Adell, Ramon Recatalá, Javier Robres, Mario Bonavista, Remigio Queral... i el nostre campió particular, Miguel Ángel Duplas, tots ells, grans corredors que van fer més emocionant aquesta edició.

La nostra amiga Xari, anava amb objectiu d'entrenar, ja que la propera setmana, havia aconseguit dorsal per a participar en la gran cursa Cavalls de Vents, i així poder-se llevar l'espineta del UTMB. Però encara així ningú dels que la coneixem dubtàvem que encara només anant a entrenar... donaria guerra i estaria en les primeres posicions. Va eixir sense crono i sense saber en cada moment els km que portava fets, i a la que es va donar conter entrava en meta amb un gran temps de 02:22:26, en segona posició, a pocs minuts darrere de la seua companya d'equip.

I finalment, Silvia es podria permetre quedar d'entre les cinc primeres fèmines per tal d'aconseguir el títol de la Lliga Castelló Nord. Però ja sabem que quan ens posem un dorsal, és difícil eixir en altra mentalitat que no siga, intentar donar el que podem i fer-ho el millor possible. Així doncs, Silvia eixint des del principi a bon ritme, va anar fent km fins que a falta de 5-6km es va donar conter que encara podia anar a buscar el rècord de la prova, que ella mateixa va establir en la darrera edició. I 13 segons van fer que la nostra amiga aconseguira rebaixar el temps establert i marcar un nou record en 02:19:50.

Així... bons resultats en la V edició de la Marxa a Peu Entreparets de Vilafranca per part del C.M.GR33, en la qual les nostres dos fèmines van compartir el podium de la cursa, en primera i segona posició. I el nostre imparable Miguel Ángel Duplas, entre els grans corredors, aconseguint el títol de campió de la I Challenge i una 3a posició en la Lliga Nord.

Silvia i Remigio, els dos guanyadors de la Lliga Castelló Nord 2012

Classificació masculina de la Lliga Nord

CLASSIFICACIÓ CURSA VILAFRANCA

RESSENYES PREMSA