C.M. GR-33

C.M. GR-33

martes, 19 de mayo de 2015

MiM I CSP 2015 (II)

Dia de calor el que van patir els nostres amics en la MiM i la CSP, però amb sensacions molt diverses les viscudes per cadascun d'ells. 
Pel que respecta a la classificació d'equips, en la MiM van resultar tercer classificats!! ENHORABONA A TOTS!!!!

Salva Ballester:


"Mim... bueno después de m principal objetivo que era recuperar este año las buenas sensaciones, llegaba sabiendo que no estaba en mi mejor momento. Salí muy reservón, a lo mejor demasiado, puesto que por lo menos quería bajar de 6:30, me tocó pelear muchísimo en la segunda parte de carrera pero no pudo ser. Al final contento, buenas sensaciones y a seguir trabajando!!"

Patricia Barreda:

"Segunda de mis MIM's, muy contenta con el resultado aunque se me ha quedado una espinita por esos 2 min. Ser sub-8 era mi objetivo. Excepto unos 10km que las tripas me condicionaron bastante, muy cómoda toda la carrera intentando dar lo mejor de mi misma. Al final 8:02 min. Y la satisfacción de poder terminar una edición bastante dura por el calor."
David Galera:


"Pues ya está, objetivo más que cumplido y muy orgulloso de estar rodeado de personas como vosotros. De la carrera que voy a decir que no sepáis ya. Mucha calor pero lo dicho con acabarla siendo la primera vez que la hago más que contento.
AAAAHHHHH.... I NO ME VAIG GIRAR!!!!!!😂😂😂😂"

Ruben Lucas:

"Este año decidí acompañar a la novia, Ya que el año pasado en su primer intento no pudo terminar, y este año quería quitarse la espinita. Y disfruté mucho toda la carrera. Al final 8h 43'. Otra MiM a la saca y muy contento de la experiencia vivida."
David Mundina:


"MIM 2015; Muchas veces he oído decir que no debemos dejar escapar el tren de nuestra vida, que pasa una vez y si no subes se va; y eso es lo que pensaba yo, creí que llegaba con un buen estado de forma y que tenía ante mi el tren de acercarme o bajar de las 6h; Me osfusqué tanto con el reloj que me olvidé de lo más importante: DISFRUTAR; Lección aprendida, existen todos los trenes que queramos inventar y, si perdemos uno, nos subiremos en el siguiente, y más ahora que están los de alta velocidad, así que cuando menos nos lo esperemos, la vida nos devolverá de forma rápida otra oportunidad, eso si, siendo conscientes de en que vagón podemos subirnos en cada momento, para que podamos DISFRUTAR del viaje..."


Vicent Peris:

"Bé, doncs ja ha passat la CSP2015. Aquesta sense pena ni glòria, com tota aquesta temporada.
Retirat a Culla amb 71,2 km i 3.096 mD+ a les cames. Enguany, com en els últims 3 anys, tampoc tocava i prou. No vull posar ací excuses, lamentacions, ni justificacions. Me les guardaré per a mi. Aquest esport és així de bonic i així de cruel a la vegada.

Ganes de continuar i de millorar?...........Moltes. Sempre dins de les meues possibilitats i limitacions, està clar. Però potser després de 17 temporades consecutives competint, siga el moment d'agafar-se un estiu sabàtic en quant a competicions. Un temps per a reflexionar i agafar forces, per a seguir disfrutant.
Una cosa està clara. Sense passió, esforç, sacrifici, constància,.....en esta vida no hi ha recompensa, ni en l'esport ni en qualsevol altra faceta. Així que continuaré disfrutant d'aquesta afició, que amb els anys s'ha convertit en un estil de vida.
Espere que la muntanya continue deixant-me formar part d'ella, que continue donant-me llibertat i felicitat. I que com deia una amiga fa uns dies, en una entrevista que ens van fer, continue sent un motiu d'estar unit amb amics. I no al contrari, com està passant últimament entre gent que m'envolta.
He viscut moltes emocions i fet molts pensaments en les curses que porte fetes. Enguany, el que em quedarà gravat per sempre és que de Les Torrocelles a Atzeneta, la meua motivació era saber que ací voria al meu fill Jordi i que a partir d'ací m'acompanyaria la resta del dia. Ell tenia posada la mateixa il.lusió que jo, en la cursa que el seu "papi" estava corrent. Una foto que em va regalar un amic el diumenge, inmortalitza un dels millors instants del dia per sempre.
Gràcies Arcadio.
Per als amics i companys que van aconseguir els seus reptes, enhorabona. I per als que com jo vau  tindre que plegar abans d'hora, a recuperar-se i a per un pròxim repte.
Gràcies a Mirea per aguantar-me i per estar tot el dia amb mi. T'estime !!!! 
A Luis per l'avituallament i per tot. 
I gràcies a tota la gent que el dia de la cursa em va donar el seu suport. Sentir el teu nom tantes vegades, et fa sentir especial per instants."
Sonia Escuriola:

"UNA CSP DE SUEÑO...
Llegaba muy motivada, con muchas ganas, pero con algun que otro miedo..uno de ellos el calor que estaban anunciando toda la semana, pero había que salir con calma, beber, comer e ir haciendo kms, como siempre a ritmo cómodo, sin prisa pero sin pausa...pero al llegar a Torrecelles llegó uno de los momentos malos de la carrera...Allí estaba David y eso no eran buenas noticias, intentó quitar importancia a su retirada pero a mi me habia afectado bastante y con una rabia contenida...allí  comenzó mi carrera, marcando parciales de paso muy rápidos, iban pasando los kilómetros y cuantas más horas mejores sensaciones tenía. 
Al llegar a Benafigos me dieron referencias de las chicas de delante y las tenia muy cerca, en la bajada pase a la tercera y en la subida a Culla a Xari, le di ánimos y seguí mi camino.
Al llegar a culla sorpresón!!! Tenía a mi familia y amigos animandome, que subidón!!! y al entrar al control allí estaba Alicia. A partir de ahí empezó nuestra lucha. Fuimos juntas hasta Sant Bertomeu y al salir de allí las dos juntas, noté que algo no iba bien, me estaba quedando sin fuerzas y no podía correr, ella siguió su camino a un ritmo muy fuerte y yo andando intente recuperarme.
En la última subida hacia Vistabella vi una silueta en la que tanto estaba pensando... Si ...era
mi sobrino Carlos que me acompañó y me animó hasta el control. Comí algo y seguú que ya no quedaba nada. Empecé a recuperarme, al llegar a Xodos sabia que era el último tramo de carrera 18km de soledad en los que ya no vería a nadie, David me dio ánimos y con sus palabras salí hacia el último tramo de carrera.
A 5/6 km de meta logré adelantar a Alicia, le di ánimos y seguí hacia meta...y después de 16h15min había logrado vencer al Gegant de Pedra y a todos mis miedos..."
Silvia Sos:

"Molta calor, estòmec tancat sense poder menjar... Però molt contenta per creuar l'arc de meta, per l'esforç que m'ha suposat i per traure forces per seguir d'on no hi havia.
Però són coses que podem patir en una cursa, condicionants que no els elegim però ens toca, i per tant orgullosa d'haver-los acceptat i continuar amb ells, els he carregat a la motxilla i m'han animat molt a aplegar a meta!
Enhorabona a tots els que hageu cumplit el vostre objectiu, i als que no...molts anims... I penseu que aço nomes és un obstacle en el cami que es pot superar!!
I moltes gràcies a la family per estar animant durant tota la cursa, i a la gent que m'heu animat i donat tantes forces!"

Santi Saborit:

"MIM 2015 va ser un dia molt dur, amb molta calor, no vaig poder aconseguir l'objectiu de fer sub 7 però no passa res, ja ho tornare a intentar en un altra ocasió. L'enhorabona a tots els que vau conseguir ser finishers i gaudir del dia, als que no tranquils curses en hi han moltes. Jo em quede amb haver gaudit del dia en la muntanya amb grans amics i companys."
Jose Martínez:

"MIM 2015 creo que estoy bien de forma así que salgo un poco rápido encontrándome comodo hasta el segundo control que al tomarme un gel se me descompone el cuerpo. A partir de ahí con miedo de comer en los avituallamientos y subiendo a Torrecelles me empiezan los calambres... lo que faltaba!! pero bueno yo cabezón y para Chodos.
Allí estaba Claudio y me dice: Va Jose, que llegas en 7 horas... yo pensaba que no pero eso me dio moral y al final entro en meta en 7 horas 21 segundos."
Paco Saez:

"Un altre any mes a la CSP, i un altre any més amb caloret, estava clar que tocaria patir un poc més de lo normal.
Enguany la falta de motivació i confiança ha fet que no tinguera gens clar com volia afrontar la cursa, sabia que no estava per a millorar les 13h22' de fa dos anys i que damunt el calor ho complicaria molt
més, però vaig eixir en ganes d'intentar-ho, per què no? què podia perdre?
Vaig anar complint més o menys uns parcials que tenia marcats, tot i això contant les 3 parades per a les proves dels "saludables".
Tenia clar a on tenia que començar a demanar referències i així ho vaig fer, i també on tenia que començar a carregar cartuxos i també ho vaig fer, pintaba de p.... mare. A falta de 50kms a meta tenia al 4rt i al 3er a 10'-12'
Parada en Culla, avituallament, saludables, agafe menjar de la bossa i torne a preguntar i marxen que comença lo bo.
I va començar, tenia cames per a apretar, per supost el cap anava en modo killer i tant d'apretar que el motoret consumia com un camió i la calor al Monlleo era exagerada, em vaig quedar en dos glops d'aigua i pensava omplir en un trocet de prat que hi ha camí de Sant Bertomeu on es possa un reten de bombers i al arribar i no vore a ningu, baixó total, en dos glops no fare ni 1km, caminant arribe a l'avituallament, ompli aigua i prepare isotonic, menje algo i abans d'eixir encara vaig tornar a preguntar, lo meu es masoquisme, jejeje!!! Em van dir l'hora de pas, vam fer càlcul ràpid, i jo fundidet però per davant tampoc anaven sobrats, què tenia que fer? Seguir sense baixar els braços,
apretar lo que puguera, i si peten? Tinc que estar ahi prop.
Vistabella va ser una injecció de moral, molts companys, amics animant i sempre et dona un plus.
Ruben va mirar al movil i exactament anaven a 11' i a 14', em va did que me la tenia que jugar si o si.
En tot lo que em quedava al cos cap a Xodos, quantes vegades he baixat a full i eixe dia pareixia un jubilat. De Xodos vaig eixir sense omplir aigua, ale Paco torna pels carrers i plena que et fara falta,
jejeje!!!
Ara ja tenia clar que no anava a agarrar a ningun dels dos, de Xodos a meta vaig anar pensant que esta cursa me te gravat a foc ser Paco V.
Al final 14h41' i 5e, satisfet per com he afrontat enguany la cursa i espere tornar a recuperar la confiança i disfrutar novament amb un dorsal al pit."

Ací están les classificacions dels nostres corredors en cadascuna de les proves (MiM i CSP):

MiM:
  • SALVADOR BALLESTER 6h 36' 06" (20º - 19º SENIOR)
  • JOSE MARTÍNEZ 7h 00' 21" (37º - 2º VETERÀ)
  • SANTI SABORTIT 7h 22' 15" (70º - 60º SENIOR)
  • ROBERTO GIL 7h 29' 24" (80º - 67º SENIOR)
  • ANTONIO MACHORDOM 7h 29' 29" (81º - 68º SENIOR)
  • SILVIA SOS 7h 38' 24" (6ª SÈNIOR)
  • PATRICIA BARREDA 8h 02' 29" (7ª SÈNIOR)
  • DAVID GALERA 8h 08' 53" (152º - 130º SENIOR)
  • RUBEN LUCAS 8h 43' 48" (247º - 200º SENIOR)
En la MiM vam tindre l'abandonament del nostre amic David Mundina i Miguel Ángel Martínez. Molts ànims i a per les properes curses!!!

El nostre veterà Jose Martínez va resultar subcampió en categoria veterana!!

CSP:

  • PACO SAEZ 14h 41' 13" (5è)
  • SONIA ESCURIOLA 16h 15' 02" (1a)
  • XARI ADRIÁN 17h 40' 19" (3a - 2a SÈNIOR)
  • RUBEN MARC CANO 26h 21' 44" (231º - 164º)
El nostre amic Vicent Peris, tal com ens ha contat, va haver de retirar-se en Culla. Molts ànims crack!!

I les nostres fèmines Sonia es va proclamar campiona de la CSP 2015 i Xari tercera classificada!! Enhorabona!!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario