El passat dia
30 de març, la família del GR33, va rebre una de les seves majors alegries, i
no, no va ser cap trofeu….no vivim d'ells i les nostres il·lusions no
s'alimenten amb ells. Busquem altres formes d'aconseguir la felicitat i que ens
ompli aquest esport que tant ens agrada…..intentant gaudir de la muntanya,
alegrant-nos del que aconseguim nosaltres, mai del que deixen d'aconseguir els
altres, celebrant els nostres èxits, per petits que siguin…i intentant
assaborir cada minut que passem a la muntanya.
Però com
tothom, hem de passar per aquesta temuda malaltia que són les lesions, que tant
ens afecten i que ens fan veure, des de lluny, el bonic d'aquest esport i la
necessitat que tenim d'ell.
I l'alegria
ens la va donar un dels nostres banderers, un referent pel C.M.GR-33, com se sol
dir, un dels pilars….
El passat dia
30, la família del GR33 va rebre la notícia que Vicente Calvo, tornava a la
competició…tornava a calçar-se unes sabatilles, tornava a col·locar-se un
dorsal, tornava a sofrir la rutina habitual, per a sopar pasta el dia abans,
nervis, desdejuni fort, trasllat, salutacions, nervis, salutacions, meadita
d'última hora, somriure nerviós, tret de sortida i
adrenalina per un tub, córrer i ….arribar a meta!!
I sabeu, no
anem a dir el que va fer, com va acabar la història, la tan desitjada
classificació, de la qual deixarem un enllaç per als curiosos, com podreu
entendre, sempre hi ha coses més importants que la classificació...….la
notícia, l'alegria, ens la portem en veure la seua cara, saber de les seues
impressions, de les seues sensacions, alegria de sentir-se una altra vegada
corredor…El mes important és que Vicente va aconseguir acabar una carrera, i
les seves molèsties, comencen a ser un mal somni que li ha tocat viure…
Perque no hi
ha trofeu ni triomf que substitueixi a una notícia com aquesta, perquè no hi
haurà major alegria en la temporada 2014 en el GR-33, que veure al nostre amic
Vicente Calvo tornar-se a sentir corredor….
Que la sort
t'acompanye, que la muntanya et respecte com tu la respectes…i que tinguem la
sort de seguir aprenent tant al costat de tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario